Hola

TEMA 1 LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ I ELS REGNES GERMÀNICS.
I.1. – Evolució política de l’Imperi romà des del segle III.
August es va convertir en el primer emperador romà l’any 27 a.C.
Des de llavors i fins el segle III d.C. l’Imperi havia aconseguit mantenir l’equilibri econòmic i polític entre les diverses parts que el formaven.

1.1. - Anarquia militar.
El segle III va ser una èpocaconvulsa:
A l'exterior, la pressió dels pobles bàrbars disposats a envair l’Imperi es feia insostenible i les diverses entrades de tribus germàniques, els alans i els sàrmates esdevingueren cada cop més freqüents i més costoses de reprimir.
A l’interior, les freqüents revoltes dels pobles dominats per l’Imperi, fan de Roma un Estat a la defensiva i es crea, a tal fi, un exèrcit molt nombrós.Per mantenir aquesta maquinària de defensa, es pugen els impostos i s’augmenta el número de recaptadors.
L’emperador Caracal·la de la Dinastia dels Severs, a l’any 212, va intentar acabar amb les revoltes internes atorgant, als habitants lliures de totes les províncies de l’Imperi, l’estatus de ciutadania romana.
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quèdestaquen el de poder votar a les assemblees per elegir alguns càrrecs públics i el de poder ser elegit i exercir aquests càrrecs públics.
Tot en va.
L'últim Sever morí assassinat per les legions del Rhin.
A partir d’aquest moment es va desencadenar l'anarquia militar (235-270).
Una etapa on les usurpacions del poder imperial i els disturbis militars eren constants.
En aquest períodetingueren el poder vint-i-cinc emperadors i només un morí de mort natural.
Els altres varen ser assassinats i, en el seu lloc, el Senat, la Guàrdia Pretoriana o el mateix exèrcit n’elegia un altre.
La lluita pel poder entre aquest grups va ser ferotge.
En aquest període també s'intensificaren les invasions bàrbares (gots, alamans, francs), i es varen produir els primers intents de desmembrament del'Imperi.

TEMA 1 LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ I ELS REGNES GERMÀNICS.
I.1. – Evolució política de l’Imperi romà des del segle III.
August es va convertir en el primer emperador romà l’any 27 a.C.
Des de llavors i fins el segle III d.C. l’Imperi havia aconseguit mantenir l’equilibri econòmic i polític entre les diverses parts que el formaven.

1.1. - Anarquia militar.
El segle III vaser una època convulsa:
A l'exterior, la pressió dels pobles bàrbars disposats a envair l’Imperi es feia insostenible i les diverses entrades de tribus germàniques, els alans i els sàrmates esdevingueren cada cop més freqüents i més costoses de reprimir.
A l’interior, les freqüents revoltes dels pobles dominats per l’Imperi, fan de Roma un Estat a la defensiva i es crea, a tal fi, un exèrcitmolt nombrós.
Per mantenir aquesta maquinària de defensa, es pugen els impostos i s’augmenta el número de recaptadors.
L’emperador Caracal·la de la Dinastia dels Severs, a l’any 212, va intentar acabar amb les revoltes internes atorgant, als habitants lliures de totes les províncies de l’Imperi, l’estatus de ciutadania romana.
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entreels què destaquen el de poder votar a les assemblees per elegir alguns càrrecs públics i el de poder ser elegit i exercir aquests càrrecs públics.
Tot en va.
L'últim Sever morí assassinat per les legions del Rhin.
A partir d’aquest moment es va desencadenar l'anarquia militar (235-270).
Una etapa on les usurpacions del poder imperial i els disturbis militars eren constants.
En aquestperíode tingueren el poder vint-i-cinc emperadors i només un morí de mort natural.
Els altres varen ser assassinats i, en el seu lloc, el Senat, la Guàrdia Pretoriana o el mateix exèrcit n’elegia un altre.
La lluita pel poder entre aquest grups va ser ferotge.
En aquest període també s'intensificaren les invasions bàrbares (gots, alamans, francs), i es varen produir els primers intents de...