hola

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements. No obstant això, tot sovint, i en gran mesura d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançantel mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals.

Ciència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.

El conjunt de la ciència espot dividir en dos grans eixos:

Ciències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes); o
Ciències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).
Taula de continguts [amaga]
1 Què és la ciència?
1.1 Qui fa ciència?
1.1.1 Biologia1.1.2 Astronomia i física
1.2 Ciència i pseudociència
2 Objectius de la ciència
3 Història de la Ciència
3.1 Actualitat
4 Filosofia de la ciència
4.1 Corrents actuals
4.1.1 Concepcions estructuralistes i semàntiques
4.1.2 Filosofia de la ciència naturalitzada
4.1.3 Realisme davant empirisme
4.1.4 Sociologia de la ciència
4.1.5 Filosofia de la ciència real
5 Classificació de les principalsdisciplines científiques
5.1 Ciències pures
5.2 Ciències naturals
5.3 Ciències socials o humanes
5.4 Ciències aplicades
5.4.1 L'arbre del coneixement
6 Vegeu també
7 Referències
8 Bibliografia
9 Enllaços externs
Què és la ciència?[modifica | modifica el codi]
Article principal: Filosofia de la ciència

L'efectivitat de la ciència com a mètode per adquirir coneixement ha constituït unnotable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia de la ciència intenta entendre la natura i la justificació del coneixement científic i les seves implicacions ètiques. Ha resultat particularment difícil obtenir una definició del mètode científic que pugui servir per diferenciar el que és ciència del que no. Existeixen diferents teories que intenten explicar què és exactament la ciència.Segons l'empirisme, les teories científiques són objectives, comprovables empíricament i previsibles — prediuen resultats empírics que poden ser verificats i possiblement contradits.

En canvi, el realisme científic defineix la ciència en termes ontològics: la ciència és la identificació dels fenòmens i dels elements de l'entorn, de les energies que els causen, dels mecanismes pels quals hiexerceixen aquestes energies, i de les fonts d'aquestes energies en el context de l'estructura o natura interna del subjecte en estudi.

Fins i tot en la tradició empírica, per a ser cautes, s'ha d'entendre la "predicció" com el resultat d'un experiment o estudi, i no literalment la predicció del futur. Per exemple, dir que "un paleontòleg pot realitzar prediccions sobre la trobada d'un determinat tipusde dinosaure" és coherent amb la definició empiricista de predicció. Per altra banda, ciències com la geologia o la meteorologia no necessiten poder fer prediccions precises sobre terratrèmols o l'oratge per a ser considerades com a ciències. El filòsof empíric Karl Popper també argumentà que una verificació segura és impossible i que les hipòtesis científiques sols poden ser falsades.

Elpositivisme, una forma d'empirisme, recomana usar la ciència, segons és definida per l'empirisme, per a governar assumptes humans. Donada la seua propera afiliació, els termes "positivisme" i "empirisme" són sovint intercanviables. Ambdós han sigut objectiu de crítiques. Per una banda, W. V. Quine demostrà la impossibilitat d'un llenguatge d'observació independent de la teoria, de manera que la...