hola

UNITAT 1. ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
DOSSIER DE TEXTOS


1. TALES DE MILET (c. 625-c. 546 aC): No en tenim fragments, només testimonis.
Són possibles fragments: (i) “L’arkhé és l’aigua”; (ii) “Tot és ple de déus”.
Testimonis:
DIÒGENES LAERCI, Vides i sentències dels filòsofs, I 22-40. Tenia Tales, doncs, com
diuen Heròdot i Duris i Demòcrit, de pare Exami, de mare Cleobulina, dels Tèlides,que
són fenicis, els més nobles de tots els descendents de Cadme i d’Agènor. (I era dels set
savis, segons que diu també Plató. I va ser el primer a rebre el nom de savi, quan a
Atenes era arcont Damàsias, temps en què també van ser denominats així els set savis,
com diu Demetri de Falèron a la Relació dels arconts.) Però va registrar-se com a
ciutadà a Milet, quan va arribar amb Nileu, enser aquest expulsat de Fenícia. Com diu
la majoria, però, era originari de Milet, i d’il·lustre família. Després dels assumptes
polítics, va passar a la investigació natural. I segons alguns no va deixar cap escrit:
perquè l’Astronomia Nàutica, atribuïda a ell, es diu que és de Focos de Samos. (…) Però
segons d’altres només va escriure dos llibres: Sobre el solstici i L’equinocci, donant perbo que la resta de coses són incomprensibles. Però sembla, segons alguns, el primer a
haver estudiat els astres i a predir eclipsis solars i solsticis, com diu Eudem a la
Investigació sobre els fets astronòmics. Per la qual cosa Xenòfanes i també Heròdot en
queden parats. I d’això mateix en donen testimoni Heraclit i també Demòcrit.
I diuen alguns que també ell va ser el primer a dir immortalsles ànimes; entre els quals
el poeta Quèril. I que va ser el primer a descobrir el trànsit de solstici a solstici, i el
primer que va afirmar, segons alguns, que la grandària del Sol, respecte a l’òrbita solar,
així com la grandària de la Lluna, respecte a l’òrbita lunar, n’és la set-centèsima i
vigèsima part. I també el primer que va anomenar trentè l’últim dia del mes. I també el
primer queva discórrer sobre la natura, segons alguns. Com a principi de tot, va suposar
aigua, i que el món és dotat d’ànima i ple de divinitats. I diuen que va descobrir les
estacions de l’any i que va dividir-lo en tres-cents seixanta cinc dies.
I es diu que, sortint de casa acompanyat per una vella per tal d’observar els astres, va
caure a un forat, i que, mentre gemegava, va dir-li la vella: “Idoncs tu, Tales, que no ets
capaç de veure el que tens als peus, et creus que pots conèixer el que hi ha a dalt al cel?”
(...) D’ell en circulen els apotegmes següents: “la més vella de totes les coses, déu:
perquè no és nascut; la més bella, el món: perquè és obra de déu; la més gran, el lloc:
perquè tot ho conté; la més ràpida, la intel·ligència: perquè tot ho travessa; la més forta,
lanecessitat: perquè tot ho domina; la més sàvia, el temps: perquè tot ho descobreix”.
Deia que no hi ha diferència entre la mort i la vida; “i doncs tu – va dir-li algú – per què
no et mors?”. “Doncs – va dir – perquè no hi ha diferència”.

2. ANAXIMANDRE DE MILET (610-545 aC).
Fragments:
“L’arkhé és l’indeterminat”;
“D’allí on les coses tenen el seu naixement (genesis), cap allí té lloc tambéllur destrucció,
de conformitat amb la necessitat; puix elles es donen justícia i es paguen les unes a les
altres la injustícia, de conformitat amb l’ordre del temps.

UNITAT 1. ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
DOSSIER DE TEXTOS

CE DOLMEN
2n de Batx. 2014-2015

Testimonis:
DIÒGENES LAERCI, Vides i sentències dels filòsofs, II 1-2. Anaximandre, fill de
Praxíades, era de Milet. Va dir principii element l’il·limitat, sense especificar aire o
aigua o quelcom d’altre. I que les parts canvien, però que el tot és invariable. I que
la Terra s’està al mig, ocupant la posició del centre, i que és esfèrica de forma (i que
la Lluna és de falsa llum i que és il·luminada pel Sol, però també que el Sol no és
més petit que la Terra i que és foc d’allò més pur).
I també va ser el primer a...