Hola

alvaje considera que esta felicidad es ..... Presenproducció d’éssers humans, ja estan aquí, o si més no, molt a prop.

En un “un món feliç” el mal no hi és present perquè ningú pateix dolor defet, és un món on tots obtenen el que desitgen. En aquest món s’han abolit les malalties i el conflicte social. Tampoc existeix la depressió, la bogeria, la soledat o l’estrès emocional. El sexeés satisfactori i es troba amb facilitat. Hi ha inclús un ministeri de govern dedicat a garantir que el pas del temps entre l’aparició d’un desig i la satisfacció d’aquest sigui el mínim possible.Ningú es pren la religió en serio, ningú és introvertit ni desitja coses que no corresponguin. De totes maneres ningú, excepte al protagonista, Jonh el salvatge, troba a faltar aquestes coses, ja quetots estan sans i satisfets.

Havent fet un petit resum del llibre ens podríem preguntar que és el que falla en aquest món, ja que a simple vista sembla molt bonic però si et pares a pensar ,crec que fallen moltes coses.

Potser els personatges de “Un món feliç” estan sans i satisfets però han deixat de ser humans. Ja no s’esforcen ni tenen aspiracions, no estimen, no experimentendolor, no afronten difícils eleccions morals, no tenen família, no fan res del que tradicionalment s’associa a l’ésser humà. Ja no tenen les característiques que ens atorguen dignitat humana. Enrealitat, ja no existeix el gènere humà, ja que la gent ha estat engendrada pels controladors en castes individuals tant diferents entre ells com els humans dels animals. Els seus mons s’han tornat antinaturals perquè la naturalesa humana ha estat alterada. Els individus deshumanitzats de “Un món feliç” no són desgraciats ja que no són conscients de la seva deshumanització i, encara que enfossin conscients, no els importaria.

Què us sembla? Penso que ha de ser un llibre molt interessant sobretot per reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre els valors del éssers humans....