hola

Hola
Història de Roma



Imatge del Fòrum romà
La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC. Roma, que segons la tradició fou fundada el dia 21 d'abril de l'any 753 aC. va començar sent un petit poblat de la comarca del Laci fins que esdevingué el centre d'un imperi estès per totala Mediterrània. A partir del segle IV, sobretot després de la transformació de Bizanci enConstantinoble per l'emperador Constantí, Roma perdé la capitalitat de l'Imperi; ara bé, continuà sent un centre important de poder en esdevenir la seu del Papat. Posteriorment, Roma fou, juntament ambFlorència, un dels principals centres culturals i artístics delRenaixement i del Barroc.
Des del segle VIII, Roma fou lacapital dels Estats Pontificis, els quals van existir fins que, el 1870, la ciutat fou anexionada al regne d'Itàlia, del qual n'esdevingué la capital.
Taula de continguts
  [amaga] 
1 Fundació
1.1 Domini etrusc
1.2 República Romana
1.3 Roma imperial
2 Roma medieval
2.1 Bàrbars i bizantins
2.2 Roma i el Sacre Imperi
2.2.1 Imperi Carolingi
2.2.2 Crisi del segle X
2.2.3 ImperiRomano-Germànic
2.2.4 Conflicte de les investidures
2.3 Revoltes comunals
2.4 Jublileu del 1300
2.5 Roma durant el Papat d'Avinyó
2.5.1 Atemptat d'Anagni
2.5.2 Elecció de Climent V
2.5.3 Cola di Rienzo
2.5.4 Cardenal Albornoz
2.6 Roma i el Cisma d'Occident
2.6.1 Inicis del Cisma
2.6.2 Bonifaci IX
2.6.3 Innocenci VII
2.6.4 El Concili de Pisa
2.6.5 Concili de Constança
2.7 Fi de l'edat mitjana3 Roma moderna
3.1 Renaixement
3.2 Saqueig de Roma
3.3 Contrareforma
4 Referències
Fundació[modifica | modifica el codi]
Article principal: fundació de Roma



Els set turons de Roma
Roma es va originar a partir d'assentaments de pastors al turó del Palatí, a uns dotze quilòmetres del Mar Tirrè, a la vora sud del Tíber. En un altre dels set turons de Roma, el Quirinal, hi vivia la tribuitàlica dels sabins; en aquella zona, el Tíber hi fa un gual, cosa que convertia el lloc en un nus de comunicacions del centre d'Itàlia
Les troballes arqueològiques semblen haver confirmat que al segle VIII aC a l'àrea de la futura Roma hi havia dos establiments fortificats, els rumi al turó del Palatí i els titientes al turó del Quirinal, mentre que als boscos del voltant, hi vivienelsluceres aquests pobles eren tres de les tribus itàliques Laci, una plana al centre d'Itàlia. No coneixem pas els orígens dels pobles itàlics, però les seves llengües, pertanyents al tronc indoeuropeu, es difongueren des de l'est durant la segona meitat del II mil·lenni aC
La data tradicional de la fundació de Roma (21 d'abril del 753 aC) fou establerta posteriorment per l'historiador Publi Terenci Varró, elqual assignava una durada de trenta-cinc anys a cadascuna de les set generacions corresponents als antics reis de Roma. Troballes de peces de ceràmica indiquen que la zona de Roma havia estat habitada en una data tan primerenca com el 1400 aC, com també a la zona del Fòrum, s'hi han trobat esquelets dels segles X aC.[1]
Durant el segle VIII aC, pobles itàlics com ho eren els llatins a l'oest,els sabins, a la vall superior del Tíber, els umbres, al nord-est, els samnites, al sud, els oscs i d'altres tenien com a veïns els etruscs al nord i els grecs al sud, els quals havien fundat les colònies de Cumes, Nàpols i Tàrent, com també havien colonitzat l'àrea oriental de Sicília; era tan important la presència grega al sud d'Itàlia, que els romans anomenaren aquesta regió la Magna Graecia.Els etruscos, dits etrusci otusci en llatí, van influir profundament la cultura romana, tal com ho indica l'origen etrusc atribuït a alguns dels reis mítics de Roma o el fet que en els monuments funeraris etruscs s'hi poden trobar els prototips de les armes dels gladiadors
Domini etrusc[modifica | modifica el codi]


Muralles construïdes pel rei Servi Tul·li.
A partir de mitjans del segle...