Hola

Comentari de text sobre Utilitarisme per les PAU

«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»

John Stuart Mill (1806-1873),L'utilitarisme
PAU. Batxillerat experimental. 1995-1996

1.- Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Mill defineix en aquest fragment què cal entendre per felicitat des d’una òptica utilitarista. No es tracta, segons ell, de fixar-se en la felicitat que l’acte realitzat proporciona a l’agent de l’acció sinóque cal prendre en consideració la felicitat propiciada a tots aquells a qui aquesta acció afectarà. Per tal que aquesta noció de felicitat es pugui fer efectiva, Mill afirma que qui realitza l’acció ha de ser capaç de distanciar-se de la seva pròpia acció com si tan sols en fos un espectador extern.
2. Què vol dir, en el text, «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat ibenèvol»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]

Amb aquesta expressió, Mill apunta a una de les dificultats més severes que planteja el criteri de felicitat utilitarista. Efectivament, l’utilitarisme pretén fer passar per davant de l’interès i la felicitat individuals, l’interès i la felicitatcol•lectius. Això queda reflectit en la coneguda fórmula “el màxim plaer per al màxim nombre”. El problema d’un plantejament com aquest, és clar, rau en el fet que qui realitza l’acció ha d’estar d’acord a fer passar interessos aliens per sobre dels seus individuals. I no tan sols això, sinó que ha de ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol. Quan els humansactuem, però, no ens comportem com autòmats de càlcul moral, que puguem avaluar de manera desapassionada i distant les conseqüències dels nostres actes. Tots sabem que, en la immensa majoria dels casos, allò que fem afecta en major o menor mesura els qui ens envolten, però el simple fet de saber-ho no sempre esdevé un motiu prou fort que aconsegueixi modificar el curs de la nostra acció fins al punt derestar-nos beneficis personals a nosaltres mateixos. Vet aquí la dificultat pràctica més important de l’utilitarisme.
Aquesta dificultat es veu incrementada pel fet que Mill pretén que el seu criteri utilitarista tingui vigència més enllà dels actes puntuals. És a dir, contra un utilitarisme dels actes (que aconsellaria l’avaluació de pèrdues i guanys en cada acte concret i que seria defensatsobretot per Jeremy Bentham), Mill proposa un utilitarisme de les regles, que ens permeti anar més enllà i no tan sols avaluï la utilitat dels actes concrets sinó que estableixi també normes morals que es puguin traduir en actes útils, és a dir, que proporcionin felicitat a la majoria.
3. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [3 punts]

Unade les teories ètiques amb la qual l’utilitarisme és més fàcilment vinculable és la teoria hedonista d’Epicur (341-270 aC). Com el filòsof grec, Stuart Mill també considera que en la recerca i la satisfacció del plaer hi ha la font de la felicitat. Des d’un punt de vista força general, doncs, podríem dir que l’utilitarisme de Mill és també una teoria hedonista, ja que es fonamenta, com l’èticad’Epicur, en la noció de plaer (hedoné, en grec).
Ara bé, textos com el que estem comentant ens fan veure que hi ha una diferència molt important entre l’hedonisme epicuri i el millià. I és que, segons el filòsof grec, l’obtenció de la felicitat i l’exercici del plaer és una labor estrictament individual. Epicur desaconsella, de fet, pràctiques orientades al benefici social com ara la política i...