Hola

1. En el llibre trobareu la definició de vida, expliqueu les funcions vitals del ésser viu a partir d’aquesta definició de vida.
La vida és un sistema químic autopoètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir, amb material genètic que es replica i muta. Les funcions vitals del ésser viu són la nutrició, la reproducció i la relació. Aquestes funcions es relacionen amb les propietatsde la vida a major o menor grau, que són:
Autopoesi: és la capacitat que tenen els éssers vius d’“autorenovar-se”. N’és un exemple el llangardaix, que és capaç de regenerar la seva cua en cas de perdre-la.
Metabolisme: és el procés mitjançant el qual els éssers vius obtenen matèria i energia per mitjà d’uns conjunts de canvis químics i de consum d’energia. El metabolisme es realitza mitjançantun conjunt de molècules formades per DNA.
Reproducció: és el mecanisme que tenen els éssers vius per perpetuar l’espècie. La reproducció requereix la intervenció de dos individus de la mateixa espècie de sexes diferents (reproducció sexual).
Evolució: evolució és el conjunt de canvis que han realitzat els éssers vius des dels seus orígens per tal d’adaptar-se a les condicions del medi isobreviure en ell. Solament els més aptes sobreviuen.
RELACIÓ FUNCIONS VITALS AMB LES PROPIETATS DE VIDA:
1- NUTRICIÓ: És la funció mitjançant la qual els éssers vius obtenen matèria i energia a partir de matèria orgànica. Així doncs, el metabolisme és l’encarregat de transformar la matèria orgànica en substancies més senzilles anomenats nutrients que proporciona energia al ésser.
2- REPRODUCCIÓ: És lafunció vital mitjançant la qual els éssers vius tenen descendència i això permet perpetuar l’espècie per mitjà de relacions sexuals.
3- RELACIÓ: La funció de relació consisteix en la capacitat que tenen els éssers vius de rebre informació, anomenats estímuls del seu medi intern o extern i d'actuar en conseqüència, fent una resposta. Es relaciona amb l’autopoesi, ja que els éssers vius soncapaços de regenerar-se quan el medi els hi exigeix i també amb l’evolució perquè segons les característiques del medi evolucionen d’una manera o d’una altre.

2. Fer una cronologia de les aportacions de diferents científics per rebatre la hipòtesi de la generació espontània.
1624: Helmont va fer un experiment per tal de determinar d'on agafaven la massa les plantes. Va fer créixer un salze, en unaquantitat mesurada de terra, pesant el pes de l'arbre i l'aigua que hi afegia. Després de cinc anys la planta havia guanyat massa. Com que la quantitat de terra era bàsicament la mateixa que quan va començar l'experiment, va deduir (equivocadament, perquè va considerar un error de càlcul la diferència de pes entre aigua aportada i pes de l'arbre) que el pes guanyat per l'arbre provenia de l'aigua ique totes les parts de la planta que havien crescut provenien només de l'aigua aportada.
1688: Redi va demostrar que, almenys per als organismes visibles, la teoria de la generació espontània era falsa. Redi va disposar un tros de carn en un pot obert i un altre tros de la mateixa carn en un pot tancat. En el pot obert es van criar mosques, mentre que en el pot tancat no va ocórrer res. Ambaquesta experiència, Redi va demostrar que els cucs blancs que apareixen a la carn eren en realitat larves de mosques que naixien dels ous que les mosques dipositaven a la carn.
1729: Micheli va descriure 1.900 plantes, de les quals 1.400 descrites per primera vegada. Entre elles 900 fongs i líquens. Va ser un gran pas en el coneixement dels fongs
1768: Spallanzani va repetir l'experiment de Rediutilitzant pa, en lloc de carn, obtenint resultats molt similars als de Redi. Amb Spallanzani va quedar clar que els cucs que apareixien en la carn eren en realitat larves de mosca. Nogensmenys, va tornar a sorgir la polèmica quan es van considerar brous i infusions, els quals en contacte amb l'aire es tornaven tèrbols, i, amb el temps, hi apareixien microorganismes.
1837: De la Tour / Schwann...