hola

El sexenni Democràtic 1868-1874. La Revolución de Setembre del 1868 que va ser anomenada. La Gloriosa, va significar la fi de la monarquia d’Isabel II. La característica comuna va ser la cercar d’un nou ordre polític i social. Eran la burgesia i el naixement del moviment obrer per això es diu el S D. Va ser l’última etapa de la revolució liberal a Espanya, va ampliar el liberalisme id’instaura la democracia. Tot això va produir conflictes polítics una revolta carlina, federalisme, esclota la Guerra de Cuba i els primers passos del obrerisme social.Causes de la Revolució: durant el regnat d’Isabel II 1863 i 1868 havia una inestabilitat del govern i una greu crisis económica. La crisi financera: problemas de la xarxa ferroviària. La crisi industrial: la guerra de Secessió dels estatsUnits va interrompre el subministrament de cotó.La crisi subsistencia del 1866 per males collites i escassetat de blat, aliments, augment de preus. Crisi poítica: El pacte d’Ostende proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decissió sobre la nova forma de govern al sufragi universal, el partit progre de Prim es nega a participara les eleccions i el partit democràtic el van pactar.O’donnell va subsituir a la reina i va inhibir els problemas. La Revolució de setembre del 1868 es va consumar una insurrecció militar contra el govern del patit moderat contra Isabel II. La Gloriosa revolució va tenir un gran suport i va aconseguir imposar-se. Prim i Serrano fan un pronunciament militar contra la Reina. Insurrectes fan un govern provisional sense consultar a cap junte. El Serrano vaser el regent i Prim president progre. Joan Prim 1814-1870 defensava a Isabel II, diputat progre. S’integra en la unió liberal d’Onnell. Al 1860 torna al partit progre i promou consipracions, va ser cap del govern i avalador de la candidatura d’amadeu Savoia a la corona, mort assassinat. La Constitució del 1869 i la regencia: El nou govern rpovisional va promulgar alguns decrets, llibertatd’imprenta,dret a reunió,sufragi uni. Primera elecció sufragi uni mascu +25anys. A Catalunya elabora una nova constitució. La constitució del 1869 proclamava la sobirania nacional, confirmava el su uni mas, drets i llibertats, però mantenía el culte catòlic, establia la divisió de drets, les corts confirmava com a regent al Serrano i Prim. L’intent de renovació económica : La política económica escaracteritza per la defensa del lliurecanvisme, establir la peseta com unitat monetària. El problema més greu era el duete públic i deute amb la banca , crisi ferrocarril, per intentar resoldre es va promulgar la Llei de mines. La liberalització dels intercanvis exteriors aprobada al 1869 prt la llei de bases aranzalàries posava fi a la secular proteccionista econò espa. Paronama plític:1868 es divideixen tres tendències, a la dreta els moderats fidels a Isabel II, al centre la conjunció monarquicodemocràtica de Prim i a la Esquerra el partit republicà federal dirigir per Pi i Margall, i Estanislau Figueras. Republicanisme federal i agitació social. El descontentament popular per introduir una sèrie de canvis polítics pero no va satifer les reivindicacions, això va generar una fortaconflictivitat en la pagesia repartiment de terres, revoltues urbanes, contra l’impostos i augment de preus. Revoltes a Cadis al 1868 i a Catalunya. Pi i Margall:1824-1901 estudia dret integrat en el departamento democràtic i líder del republicanisme federal, va ser ministre i president de la República. Amadeu de Savoia 1871-1873: va ser candidat per una democracia de la monarquia era membre d’una dinastíaque gaudia de gran popularitat, tenia 26 anys i va ser elegit rei d’Espa, tres díes abans havien assassinat el general Prim. Nova dinastía: soport escás, ni l’exercit, ni aristocracia, ni clero tenia fileditat al nou monarca, el seu Amadeus regnar va dura dos anys. Inestabilitat permanent: Els moderats consideraven il·legítima la nova dinastía sobre tot Cánovas del Castillo. Els carlins...