hola

El cristianisme es presenta com una novetat dins la cultura grecoromana, com una doctrina de salvació quedefensa entre altres idees:
- l’existència d’un Déu, creador del món a partirdel no-res. Déu es convertirà en el centre de la vida intel·lectual, i per això, es interpreta tota la realitat en clauteològica,
- una concepció lineal del temps. La història és lahistòria de la salvació i ha tingut un principi i tindrà un final en el temps,
- el deure d’estimar-se els uns als altres (itambé perdonar) sense excepció, perquè tots som iguals (esclaus ihomes lliures, tots són considerats fills de _Déu_ ).
Aquest contacte entre el cristianisme i la filosofia provoca un problemad’adaptació de la filosofia grega als dogmes cristians, i esplanteja un problema nou: la relació entre religió i filosofia .
La Patrística o Pares escolàstics (2) entre ells, St. Agustí d’Hipona,defensen la unitat de la fe davant les heretgies icreuen que la raó pot ajudar a entendre els dogmes, però la única veritat és necessària (comunicada per Déu) i s’accepta per fe. Així, St. Agustí creuque la filosofia és la serventa de lateologia, com la raó ho és de la _fe . Per tant, la relació entre fe-raó és de col·laboració en la comprensió de la veritat cristiana, perquè la raó ajuda _feaclarint els contingutsd’aquesta i la fe orienta, il·lumina i guia la raó. Es diu que St. Agustí cristianitza _amb la filosofia de Plató, perquè fa compatible el seu pensament dualista amb elcristianisme, tant pel querespecta a la visió de l’home (constituït per ànima i cos), com per a la visió del món terrenal o _físic/material que tendeix al pecat, i per tant és menyspreat, i la defensadel mónsupraterrenal o del pensament de Déu. Les coses del món només seran importants perquè encarnen i exemplifiquen el model existent en la ment divina, perquè la creació és expressió del...