Hola

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
Taula de contingut: El Sexenni Democràtic
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ - 1 -
La crisi econòmica - 1 -
El deteriorament polític. - 1 -
LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DEL 1868 - 2 -
La revolució del 67 i el govern provisional. - 2 -
La Constitució del 1869 i la regència. - 2 -
L’intent de renovació econòmica. - 3 -
La frustració de les aspiracionspopulars. - 3 -
LES FORCES POLÍTIQUES: L’AUGE DEL REPUBLICANISME - 4 -
El nou panorama polític - 4 -
El republicanisme federal - 4 -
EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873) - 5 -
Un monarca per un règim democràtic - 5 -
Les dificultats de la nova dinastia - 5 -
Una inestabilitat permanent - 5 -
LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874) - 6 -
La proclamació de la república - 6 -L’intent d’instaurar una república federal - 6 -
La insurrecció cantonal - 7 -
La fi de l’experiència republicana - 7 -
INDUSTRIALITZACIÓ: HEGEMONIA DE BISCAIA - 8 -
L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874) - 8 -

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
La crisi econòmica
Durant el regnat d’Isabel II (1843-1868) va estar caracteritzat per una fase d’expansió econòmica, a tota Europa. Açò vacanviar, al 1866 es va fer evident l’inici d’una crisi econòmica. La recessió es manifestà en els àmbits financer i industrial, iniciant-se la primera gran crisi del sistema capitalista internacionalment, coincidint amb una crisi de subsistències, amb repercussions en les condicions de vida de les classes populars.
La crisi financera va ser provocada per la baixada dels valors de les accions en laborsa, arran de la crisi dels ferrocarrils, ja que una vegada començada l’explotació de les línies el seu rendiment econòmic fou menor del esperat, degut a l’escàs desenvolupament industrial espanyol. Els inversos varen exigir subvencions al govern, el qual no disposava de fons i no podia recórrer al préstec, ja que també s’havien enfonsat les cotitzacions del deute públic. Les entitats financeresdeixaren de concedir crèdits.
La crisi industrial fou sobretot en Catalunya. La indústria tèxtil s’abastia en gran part de cotó dels EEUU, però amb la Guerra de Secessió americana (1861-1865) va encarir la importació, patint un període anomenat ‘’fam de cotó’’. Les indústries del sector cotoner no pogueren fer cara a la pujada dels preus, degut a la baixa demanda d’aquests productes a causa dela crisi econòmica general.
La crisi de subsistències començà el 1866 com a resultat d’un seguit de males collites, provocant una escassetat de blat, aliment. Els preus van pujar en dos anys (1865 al 1867) un 65%, i el 1868 el duplicà. Igual passà amb la resta d’aliments. En el camp es visqué un clima de forta violència social, i a les ciutats es baixà la qualitat de vida, degut al atur.
Eldeteriorament polític.
A mitjans de la dècada del 1860, la població espanyola estava descontenta amb el govern isabelí. Els mercaders reclamaven mesures per a salvar les seues inversions en borsa, el sector industrial, el proteccionisme, i els obrers i llauradors denunciaven la seua misèria. L’any 1866, després de la revolta de la caserna de San Gil i de la forta repressió que la seguí. O’Donell vaser separat del govern per la reina, però els governants següents del Partido Moderado (Narváez i González Bravo) van tancar les Corts i no feren cas als problemes del país
El Partido Progresista dirigit per Prim va practicar ‘’una política de retraïment’’: es va negar a participar en les eleccions i va defensar la conspiració com a únic mitjà per a governar. El partit Democràtic va fer elmateix, i els dos firmaren el Pacte d’Ostente l’any 1866, amb la voluntat d’unificar-se i acabar amb el moderantisme en el poder. El compromís posaria fi a la monarquia isabelina i deixaria la decisió sobre la nova forma de govern (monarquia o república) a unes Corts constituents, elegides per sufragi universal.
El novembre del 1867, després de la mort d’O’Donnell, es van adherir al pacte els...