Hola

Aigua-Marina


Josep Maria de Segarra



Alex Muñoz Perlasia
1er. Batx. “B”




Aigua-marina





“Voldria, ni molt ni poc:


ésser lliure com una ala,


i no mudar-me del lloc


platejat d’aquesta cala;


i encendre el foc


del pensament que vibra,


i llegir només un llibre


antic,


sense dubte, ni enveja, ni enemic.





I no saber on anirem,quan la mort ens cridi al tàlem:


creure en la fusta del rem,


i en la fusta de l’escàlem.





I fer tot el que fem,


oberts de cor i de parpelles,


i amb tots els cinc sentits;


sense la por de jeure avergonyits


quan surtin les estrelles.





Comprendre indistintament


rosa i espina;


i estimar aquest moment,


i aquesta mica de vent,com una aigua-marina.”








1. Context


1. autor


Josep Maria de Segarra nasqué a Barcelona al 1894 en una familia de la noblesa catalana per tant de linatge destacat, desde petit ja quedá reflectit el seu incipient interes per la literatura i la poesia alhora de curiosejar i llegir un rere altre els llibres de la biblioteca familiar, les seves lectures llavorssolien ser de L’edat d’or / Romantics espanyols, Verdaguer i Pitarra dels quals es va començar a inspirar.
Als 18 anys guanyà els Jocs florals i als 20 (1914), publicá el seu primer llibre de poesía; amb el titol: Primer llibre de poemes. Aquesta primera obra deixava entreveure (apart d’una gran riquesa plastica en cuant a la forma) ja una tendencia clara cap a la narració poetica
Pocs anysdespres decideix dedicar-se al periodisme (deixant enrere la seva antiga ambició de Diplomàtic), a la vegada, dona el seu primer pas tambe com a dramaturg (1918), aquest es dona al teatre Romea amb l’obra “Rondalla d’esparvers”.
A partir d’aqui la seva carrera no aturaria el seu ascens fins a la guerra civil, al començament de la qual s’en va anar a Paris on es casá y emprené un viatje a Tahitídurant 8 mesos, despres torná a Paris, fa un breu exili a Prada i finalment a Banyuls, des d’on tornará a Barcelona el 1940. Al arrivar va descobrir una dolorosa veritat, habia perdut tota la seva popularitat i no seria facil recuperarla, de fet, mai va tornar a brillar entre la societat catalana com ho habia fet abans de la guerra, ho va intentar, amb noves i intereseants obres de teatre ipoesies (Algunes de les quals si van tenir exits sense precedents), pero no va ajudar gens el fet que deixes de banda el recolzament al moviment republicá i catalanista al ser nombrat conseller de la SGAE (Sociedad General de Autores Españoles) per la qual pasaba llargues estancies a Madrid i s’aproximaba a sectors oficials de l’estat. Morí com a un personatje polemic (1961), entre la seva antigagloria entre els Catalans, el posterior desencis dels mateixos per la seva aproximació a Espanya i el seu exit a tot l’estat.










2. Obra


Josep Maria de Segarra desplegá una de les obres mes extenses de la literatura catalana amb mes de 50 referencies entre Poesía, teatre y novela: Aquestes son les seves obres:

Poesía

• "Primer llibre de poemes" (1914)
• "ElMal Caçador" (1916)
• Cançons d'abril i de novembre, 1918
• Cançons de taverna i d'oblit, 1922
• Cançons de rem i de vela, 1923
• Cançons de totes les hores, 1925
• El comte Arnau, 1928, extenso poema en decasílabos
• La rosa de cristall, 1933
• Àncores i estrelles, 1936
• Entre l’equador i els tròpics, 1938 o 1946
• El poema de Montserrat, 1950
•Divina Comèdia, traducción de Dante, 1950

Teatre

• "Rondalla d'esparvers" (1918)
• "L'estudiant i la pubilla" (1921)
• "El jardinet de l'amor" (1922)
• "Dijous Sant" (1923)
• "El foc de les ginesteres" (1923)
• "Fidelitat" (1925)
• La Llúcia i la Ramoneta, 1928, comedia
• Les llàgrimes de l'Angelina, 1928, comedia
• La Rambla de les floristes,...