Hola

EL LLOC DE LA FILOSOFIA

Animal que es fa preguntes.

Els humans tenim la gran capacitat per fer ''preguntes existencials''. Preguntes sobre la existència humana, aquesta capacitat és ineludible, tothom ens les fèiem, intentant trobar els sentit a tot plegat.

A diferencia dels animals, els humans no ens acontentem amb viure sinó que necessitem trobar sentit a aquest viure, entendre perquèvivim, quina es la millor manera, volem viure be.

Els grecs foren els primers pensadors fa 2500 anys. Buscaven una resposta racional. Amb això començaren una mena de afrontació entre dos grans corrents:

RACIONALISME: Els sentits ens poden enganyar per això la única font fiable es la raó. Ho afirma la doctrina dels filòsofs

*Plató: Plató parlava de dos grans mons. Qui diu que el nostre mónés el real? Ell pensava que no, que el món intangible és el real. Donava importància a la raó, és l'únic pensament que ens pot dir si es verdader o fals.

EMPIRISISME (observació): Doctrina filosòfica que afirma que l'única font de coneixement ve a través dels sentits. Tot s'observa primerament de forma empírica.

*Aristòtil: Dona importància al món que veiem, diu que és el real. Granimportància als sentits.

Els humans mirem enrere i endavant.

Els animals viuen en un món de percepció, un món basat en els sentits, només existeixen els estímuls presents als seus sentits. No poden registrar la informació passada, només poden registrar fets puntuals. Nomes existeix el PRESENT:

En canvi, els humans tenim consciencia i podem registrar el nostre passat, fent història. Som els únicsqu e podem planificar el nostre futur i podem decidir com actuar davant del que ens passa. Tenim llibertat. Som els únics que mirem enrere i endavant, mirant el passat, el present i el futur. Necessitat d'explicar, d'adaptar les coses a nosaltres. Hem passat de lo natural a lo artificial.

Dels caos al cosmos.

El mite: és una narració mítica que intentava explicar la realitat, el funcionamentdel món i el seu origen. Les cultures antigues buscaven els mites per poder explicar la realitat ''agafar allò desconegut i explicar-ho amb el que ens resulta conegut''.

En aquestes narracions, primer es donava les reflexions filosòfiques i més tard, les explicacions científiques. Gracies aquestes narracions plenes d'imaginació, la humanitat a pogut arribar al pensament racional. Avui en dianingú compara la fantasia amb la veritat contrastada de les teories científiques.

Ciència i mite: Intent de posar ordre enmig del caos, de donar sentit i unitat als fenòmens que ens envolten.

Cosmos: els grecs ho designaven com ordre, harmonia d'un univers regit per lleis.

Tipus de mites

cosmogònic : ''cosmos'' ordre, bell, harmonia ''genea'' origen, naixement.


=> Origen del món(mitologia grega: cronos)

cosmològic ''cosmos'' ordre, bell, harmonia ''logic'' (logos) estudis


=> Explicació del món (Adan i Eva)



antropològic ''antropos'' home ''logic'' (logos) estudis


=> Caracteiristiques de l'home (neixement, sorgiment..) (prometeu)

teugònic ''theos'' Deus ''genea'' origen, naixement..


=> Origen dels Deus

escatològic ''escathon'' final del món''logic'' (logos) estudis


=> La fi del món o la destrucció (dilució universal)

L'univers mític

Llenguatge mític: expressa l’abundància d'imatges, la personificació de la natura. La forma en que ells narren les històries humanes a través dels Déus.

Caràcter antropomòrfic: Elements naturals (estrelles, planetes mars rius tempestes..) són creats per les divinitats com a éssers dotats devoluntat pròpia.

Xenòfanes ( VI ac) ''pintem els Déus amb rostres massa humans'' son com nosaltres però dotats per un poder immens.

L'evolució d'un pensament mític (no tot és uniforme i inmutable)

HOMER (s. IX ac) amb les narracions d'HESIODE ( s. X ac) un segles més tard s'observa que els Deus ja tenien una naturalització, passar-los del antropomòrfic (divinitat) a dotar-los d'un...