Hola

EL QUADERN GRIS: RESULTATS D’UNA EDICIÓ CRÍTICA
NARCÍS GAROLERA

La present edició d’El quadern gris reprodueix la publicada per Edicions Destino l’any 1969 (segona edició, parcialment corregida per l’autor) contrastada –mot a mot i ratlla a ratlla– amb el manuscrit que l’escriptor lliurà a l’editor. El text s’ofereix, doncs, sense els errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del’autògraf original, sense les nombroses errates tipogràfiques i sense les abusives intervencions lingüístiques dels correctors. La revisió s’ha concretat en més de cinc mil correccions que milloren notablement el text de les edicions anteriors i l’acosten al manuscrit original de Josep Pla. He substituït per formes catalanes els castellanismes no acceptats pel diccionari acadèmic –el de l’Institutd’Estudis Catalans (DIEC)– i he adaptat a l’actual normativa ortogràfica aquelles formes que no s’hi ajustaven: gurmet (ed. gourmet), vàter (ed. water); darrere, enrere (ed. darrera, enrera), àlies, galimaties (ed. àlias, galimatias)... He restituït les grafies tradicionals dels noms de persona, “normalitzades” pel cor-rector: Borralleras, [Feliu] Elias, Maseras, [Rahola i] Molinas, Torres [Jonama];Crexells, Mañé, Rusiñol, Ynglada... I he corregit les formes d’alguns topònims: Granvia, Portbò, Capmany, Cala de Gens, Aigua Xallida... He regularitzat l’ús de majúscules i minúscules (Cap Roig, can Barris, la Pera, sa Tuna, el Molí de Vent, el pou d’en Callol, la font Clara, la plaça Nova, els jesuïtes, els germans maristes...) i he minusculitzat la primera lletra de noms de càrrecs id’institu-cions, tradicionalment escrita amb majúscula: bisbe, rector, escola, jutjat, universitat...

ERRATES I MALES LECTURES DEL MANUSCRIT (entre parèntesis, la lliçó original) s’aixecava (s’acabava), berçaeugues (bercengàs), fum blau (... blanc), la boira (la bonior), capturada (captivada), cínica (única), corba (corda), una cosa (una coca), alguna cosa (... dona), dirigides (digerides), deu mil duros(vuitanta mil...), dues pessetes (deu...), a les dues (a les deu), enrevessada (enravenada), [una monja] exclaustrada (enclaustrada), l’esquema (l’esquena), fatalment (totalment), vidre fosc (... fos), la funció dels ritmes (la confusió...), cabells grisos (... llisos), la humanitat (la humitat), immens (immers), impressionant (impersonal), a la meva (a la nova), Narcís Mollar (... Mallart), és unmón (... curs), novel·listes (ruralistes), paladejar (pledejar), pasta de mata (... de nata), sota d’un pis (... d’un pi), beguérem un poc (... un bock), pomeres (pinedes), revistes (revistetes), roses (rosses), sacrificació (sacarificació), el solitarisme (el socialisme), de la sorra (de la Torre), tacades (tocades), tarades (torrades), Tintorer (Tintorelli), cinema trist (cine mut), ple de vivor(ple de vigor)... He esmenat noms de persona mal escrits per Pla o transcrits erròniament: Courbet (ed. Coubert), Ramon de Capmany (ed. Campmany), Puig Grassetes (ed. Grasetes), Albert Llanas (ed. Planes), Rosmithal de Blatma (ed. Rosmital de Blafma), etc. He corregit títols de llibres: la Crònica de Muntaner (ed. “la crònica...”), el Gòrgies (ed. “el Georgias”); i de revistes: L’Avi Muné (ed.“L’avi Munné”), Un Tros de Paper (ed. “Un tros de paper”)... He millorat també algunes citacions inexactes: des chevaliers (ed. “le chevalier”), amore e morte (ed. “amore è morte”), Waterloo! Waterloo! Waterloo! (ed. “Watterloo, Watterloo, Watterloo”)...

RESTITUCIONS DEL MANUSCRIT He mantingut els castellanismes del manuscrit acceptats pel DIEC: alabar, caldo, caliquenyo, cine, guapo, maco, matxo,melancolia / melancòlic, moneder, moreno, paio, quartos, sereno, trastos, verdader, viudo... Quan la forma castellana, habitual en català (i de traducció forçada), no és admesa pel DIEC, l’he deixada en lletra cursiva: calderilla, novatada, platillo, polvos, relleno, solterona, tinglado... He conservat la construcció final “per + infinitiu” –única en el manuscrit planià–, d’acord amb la...