Hola

CARLES ARIBAU
(Barcelona 1798-1862). Escriptor, economista i polític. De família menestral, estudià retòrica i poètica al seminari conciliar, i hidrostàtica,estàtica i física experimental a la Junta de Comerç.
El 1820 col·laborà en la revolució liberal, i durant el trienni constitucional ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletresde Barcelona.
El 1823 inicià la seva carrera política com a secretari de la diputació de Lleida, però hagué d'abandonar-la ben aviat.
El 1831 es confessà «amant del'ordre» en una lletra adreçada al general Llauder i el 1843 felicità en vers al general Prim per la repressió que havia dirigit contra el moviment revolucionaricatalà.
El 1826, i gràcies a una recomanació de Fèlix Torres i Amat, entrà a treballar a l'empresa de Gaspar de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es dedicàals negocis privats i al periodisme fins asssolir un gran prestigi. El 1841 treballà per a José de Salamanca com a cap de comptabilitat de l'empresa arrendatària del'estanc de la sal, i el 1847, quan Salamanca esdevingué ministre de finances, fou nomenat director general del tresor.
El 1852, director general de cases de moneda,mines i propietats de l'estat, i el 1857, secretari de la intendència de la reial casa i patrimoni.
Ensayos poéticos (1817)
Libertad, libertad sacrosanta, himnerevolucionari (1820)
La libertad restaurada, col·laboració amb d'altres autors (1820).
A la señora Leticia Cortesi (1821).
La Pàtria (1833).
All'eximia artistacantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
A la virgen de los Dolores (1845)
A la Srta Maria Dolors de Belza