Hola

FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE

1. BREU BIOGRAFIA (1844-1900) Filòsof alemany. Va estudiar teologia i filologia clàssica. Va rebre molta influència de Schopenhauer. Es va dedicar a l’ensenyament. Durant els últims deu anys, va patir una paràlisi progressiva i va viure amb austeritat. Nietzsche, al contrari del que a vegades s’ha afirmat, no sentia cap simpatia pels antisemitistes. 2. OBRES Sobreveritat i mentida en sentit extramoral El crepuscle dels ídols Més enllà del bé i del mal La gaia ciència Així va parlar Zaratustra 3. CONTEXT SOCIOCULTURAL El pensament contemporani va de la segona meitat del s. XIX a la primera del s. XX. En aquesta època Europa esdevé líder absolut tant en l’àmbit polític com en l’econòmic i el cultural. És el segle de les revolucions i del moviment obrer. Aquestesperit revolucionari s’estén des de França (la Revolució francesa és al 1789) per tota Europa. Després de la revolució, la classe social que més guanya és al burgesia. La burgesia té diners i aconsegueix poder polític que, juntament amb els avenços científics, imposa un capitalisme industrial com a nou model de producció i organització econòmica i social. També sorgeix la classe proletària, quefuig de la pobresa del camp i s’amuntega als barris perifèrics d eles grans ciutats. A més, sorgeixen amb força el nacionalisme i l’imperialisme. Es reparteix el món amb principis colonialistes que porten a l’explotació d’altres territoris per tal de trobar matèries primeres. Els països europeus exploten els africans i asiàtics. Les idees de diversos autors com Hegel, Marx i Nietzsche s’usen com ajustificació del domini sobre homes i pobles. Per altra banda, al 1848, alguns moviments revolucionaris difonen per Europa els ideals democràtics basats en el sufragi universal, la consecució de les llibertats i la igualtat social. Tot plegat, genera tensió, s’incrementen els arsenals armamentístics i esclata la Primera GM (1914). Després de la guerra, la confiança en la humanitat, la racionalitati la ciència disminueix perquè han originat dolor, desgràcia i por. Tot i que Nietzsche i Freud ja són morts, les seves idees prenen força i s’estén el Nihilisme de Nietzsche i les teories de l’inconscient irracional de Freud, que propicien la fi dels grans sistemes filosòfics (perquè els autors no tenen rigor sistemàtic) i el sorgiment de moviments que reaccionen a diferents aspectes de larealitat. Coincideixen en: • • • Crítica a la religió. Acceptació de l’evolucionisme de Darwin. Interès per una anàlisi de la interioritat de l’ésser humà.

El pensament de Nietzsche va tornar a ser usat com a justificació de/en la Segona GM. A l’actualitat continua inspirant moviments de protesta contra la racionalització i la imposició de valors i models de vida.

4. FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA. Enaquesta època en destaquen tres filòsofs que, per tenir alguns trets en comú, són anomenats els Filòsofs de la sospita. Aquests filòsofs són Marx, Nietzsche i Freud. Van rebre aquest nom perquè donaven una concepció crítica de la cultura, en sospitaven. El punt a destacar i que tots tres tenien en comú és considerar la consciència humana (raó) de manera diferent a com s’havia fet al llarg de lahistòria del pensament. Abans, des de Sòcrates i Plató , Descartes, Kant, etc no es posava en dubte l’existència de la res cogitans i de la fiabilitat de tot del que d’ella se’n derivava. Però, els filòsofs de la sospita descobreixen que la consciència té capacitat de fabulació i d'autoengany inconscient. Troben una consciència que amaga, que enganya, que oculta la realitat i la vida. Per això l’anomenenla falsa consciència. Recordem: segons Plató, només l’ànima racional és capaç de conèixer l’autèntica realitat, els conceptes, les idees absolutes. Amb Descartes tot es pot posar en dubte excepte l'existència del jo pensant. Els filòsofs de la sospita, però, també posen en dubte la pròpia consciència i se l'acusa d'amagar i ocultar. És una consciència sospitosa. La consciència oculta: • • •...