Holaaa

LA RELIGIOSITAT D'ENEAS EN A la recerca d'una pàtria (II)
Per entendre el nostre treball, primer de tot cal parlar sobre la religió romana. Era una religió politeista, basada en la pràctica ritual. Els romans es consideraven a si mateixos el poble més religiós de la terra. Aquests, es van mostrar al llarg de la seva història molt receptius respecte als déus de tots els pobles amb què van entraren contacte, ja que els van anar incorporant al seu panteó: primer van acceptar els déus etruscs, després van fer seus els grans déus de l’Olimp grec, més tard, adoptaren tota mena de cultes de la zona oriental del Mediterrani, i finalment van abraçar el cristianisme.
Dividirem el treball sobre la religiositat romana en les següents parts: la religió romana primitiva, que encapçala l’èpocapreetrusca i l’època etrusca;
Època preetrusca: tot i la poca informació que tenim sobre la religió dels primitius llatins, sabem que eren un poble d’agricultors i és per això que els seus déus tenien un caràcter agrari. Hi havia una divinitat per gairebé cadascuna de les tasques que requeria el cultiu dels camps i la cria d’animals domèstics. Aquests primers habitants del Laci estaven mancatsd’una mitologia sistematitzada i no representaven els seus déus amb una figura humana, sinó que alguns d’ells els representaven amb antics signes com ara el llamp per Júpiter, la llança per Mart i el foc per Vesta. Aquest poble no tenia una idea de divinitats sinó de forces o esperits divins als quals anomenaven numina. Cal destacar alguns d’aquests numina, potser per la seva importància dins de lareligió o per tenir una personalitat més configurada. A banda, és important saber que la majoria d’aquests déus eren del gènere masculí, com és normal en un període on la societat és patriarcal.
Veiem doncs els numina destacables:
• Júpiter: el pare dels déus, déus suprem dels primitius indoeuropeus, déu del cel, de la llum i del llamp.
• Marte, més relacionat amb la fecunditat dels camps i delsanimals, i amb la del poble romà, a més de ser el déu de la joventut.
• Quirí: el primitiu déu de la ciutadania romana, en el doble vessant civil i militar.
• Saturn: divinitat agrària per excel•lència, introductor de l’agricultura al Laci i mític fundador del poble llatí.
• Janus: déu que presidia els començaments de totes les empreses. A ell estava dedicat el primer ,es de l’any, ianuarius,que és el mes de gener, i el primer dia de cada mes, les Calendes. També protegia les portes de les cases, la ianua, i se’l representava amb un cap de dues cares, mirant l’una cap endavant i l’altra endarrere.
• Vesta: deessa, primerament de la llar domèstica, i després de la llar comuna, de la ciutat i de l’Estat. Es seu símbol, el foc, havia de cremar interrompudament.
• Tel•lus: era la deessade la Terra, mare de déus i homes i protectora de l’agricultura en general.
Els tres primers déus, Júpiter, Marte i Quirí, constituïen una mena de trinitat, una tríada molt semblant a la d’altres pobles indoeuropeus com ara els germànics i els antics indis.

A banda de totes aquestes divinitats que acabem de veure, n’hi havia moltes altres especialitzades en l’agricultura com ara:
• Flora:protectora de la floració dels arbres.
• Pomona: protectora dels fruits.
• Faune: protectora dels ramats.
• Pales: deessa de les pastures i els pastors.
• Silvà: protector dels boscos.
• Líber: protector de les vinyes.
• Terme: protector dels límits entre els camps i les fronteres dels pobles.


Època etrusca: L’empremta dels etruscs en el camp religiós, després del seu domini sobreRoma, els segles VII-VI aC, va ser determinant. Les principals manifestacions van ser:
• La substitució de la tríada llatina, masculina, d’origen indoeuropeu, per una tríada etrusca en què, al costat de Júpiter, apareixien les dues grans deesses dels etruscs:
-Juno: deessa protectora de les dones, dels matrimonis i dels naixements. Identificada amb l’Hera grega, figura des del principi com la...