holaquehace

8. Llegeix aquests fragments d'entrevista amb l'autor, feta el 2005 per Gerard Vázquez. Després opina si et sembla correcte el que diu i explica per què (argumenta-ho en 10 línies com a mínim. 'autor, feta el 2005 per Gerard Vázquez. Després opina si et sembla correcte el que diu i explica per què (argumenta-ho en 10 línies com a mínim.

Alguna vegada vas pensar que El retaule acabaria sentuna obra tan significativa?
Jo pensava en els adolescents, a l’hora d’escriure’l. I finalment, via publicació, va arribar als instituts d’ensenyament, va arribar al seu públic original. Que tants joves hagin arribat a conèixer què és el teatre a través d’El retaule em produeix una gran satisfacció. N’estic orgullós.
[...]
I la dramatúrgia actual, què et sembla?
No és un problema d’escriptura,sinó de projecte: què escriure i què pot interessar la gent. Avui, o fas el que interessa la gent o has de deixar d’escriure. D’altra banda, les sèries de televisió no contribueixen a formar un públic exigent. La majoria d’autors tampoc no reflexionen ni treballen gaire en les tècniques de l’ofici de dramaturg, en els recursos, en la dramatúrgia, en definitiva. El resultat és que no expliquenhistories ben construïdes, arguments dramatúrgicament ben treballats.

Jo crec que l’autor té tota la raó, ja que actualment hem deixat l’exigència d’un costat i ens hem centrat a deixar les coses que no ens interessen junt amb ella. Abans prefereixes llegir un llibre sobre coses que ens interessen als adolescents, com l’amor o l’amistat, i deixar els llibres sobre literatura aparcats. Sinceramentaquest llibre no m’atreia gaire l’atenció, i si no fos per l’institut, mai me’l hagués llegit. Al començar-lo a llegir vaig veure que era graciós i fàcil de llegir, sense paraules difícils, i vaig canviar totalment la meva opinió sobre el llibre. Vull afirmar que és dels pocs llibres que m’ha agradat i que els he hagut de llegir a l’institut, encara que sigui des anys 60 i que l’autor estigui mort.Per altre banda, crec que per la televisió, ens conformem amb el que tenim, perquè tenim moltes opcions, i per això no preferim abans una obra de teatre que una sèrie. També molts cops és per raons econòmiques, perquè la televisió és gratis, i, en canvi, el teatre val diners. I un altre fet que vull destacar és que encara que hi hagin 6 o 7 productors darrera de cada pel·lícula o sèrie, n’hi haalguns que no tenen ni cap ni peus, com per exemple una de drogues que vam veure l’any passat a l’institut.

9. El retaule del flautista va ser una obra representada arreu de Catalunya per molts grups de teatre aficionats i d'aquí provenen els seus milers de representacions. Hem trobat un d'aquests actors anònims que la va representar a Menorca, anomenat Guillem López Casasnovas, i ens explicales seves "aventures" al respecte el 21 de gener de 2013 al diari El Punt Avui

Per a qui escriu, tot el que envolta El retaule suposa una vivència de gran calat. Des de l'èxit del Teatre Capsa, amb un extraordinari Pau Garsaball, vàrem ser molts que a pobles i ciutats de la geografia dels Països Catalans importàrem aquesta representació. Érem aquells que fèiem del teatre, com de la poesia, una“arma carregada de futur” contra tota mena de despotisme.

Aquest fou el cas, efectivament, d'una companyia d'actors afeccionats de Ciutadella de Menorca. Eren èpoques de lluita antifranquista en les quals la censura actuava amb duresa. L'autorització preliminar recordo que la solucionàrem un capvespre de dissabte en un local on feia un fred que pelava, posant al censor una estufeta als peus:després de dinar i abaixant el to del diàleg fins a l'avorriment, es va adormir, i després no en tingué altra que autoritzar la representació. Assajàrem quasi sis mesos, extensió gratuïta per a molts universitaris d'un ministre d'Educació il·luminat que va pretendre fer coincidir el curs acadèmic amb l'any natural. Òbviament el curs acabà com sempre el juny, però això va permetre que el desembre...