holderlin y hegel (relación)(catalán)

Hölderlin i Hegel

Fichte va anomenar la seva tesi com “gènesi”. La “gènesi” consisteix en generar tots els continguts a partir d’un sol principi, és adir, hi ha un punt del què sorgeix tot. Aquest absolut, el inici, s’anomena el “JO”. El “JO” fa el concepte i el concepte és el que fica els conceptes.Hölderlin va observar la tesi de Fichte i va trobar una contradicció. Aquesta contradicció consistia en que l’absolut no pot ser mai un, sinó que sempre hi ha unjo subjecte i un jo objecte directe. Per tant, des de el principi està desdoblat. Hölderlin diu que si des de l’inici no hi ha només un jo, això indica queno es l’absolut. En veure aquesta contradicció abandona l’idealisme.
Hegel vol assumir la crítica de Hölderlin però continuant amb l’idealisme. Volmantenir l’absolut, és a dir, el projecte idealista. Hegel es posterior a Hölderlin, ell pensa quan Hölderlin diu la seva tesi. Introdueix la crítica de Hölderlindins la seva i diu que té una idea. Pensa que cada concepte hauria de ell mateix autosuprimir-se. És a dir, l’absolut serà la història de l’autosupressió deltot. Hegel li dóna molta importància a la reflexió. La reflexió es l’acció de donar concepte a qualsevol cosa.
La relació que trobem entre els dos es queHegel tot i que és posterior i que ell no abandona l’idealisme com Hölderlin, els dos pateixen de la mateixa base, és a dir, de la tesi de Fichte. Però marxencap a camins diferents. Hölderlin va cap a una vía sense l’idealisme i Hegel segueix amb l’idealisme però afegint la aportació de Hölderlin.