holi





























Les piràmides
El tret distintiu més conegut de l’antic Egipte són les seves piràmides, la més antiga de les quals fou fer construir pel rei Djoser de la tercera dinastia.
Era una piràmide esglaonada situada a SAKKARA, prop del Nil, al sud del Caire actual, i fou el primer monument de pedra del món. Les grans piràmides construïdes durantla quarta dinastia eren a Gizeh, actualment un suburbi al Caire. Les dues més grans es construïren vers el 2500 aC per al rei KEOPS i el seu fill KEFREN. Hom creu que la misteriosa esfinx construïda per Kefren era el seu retrat. Aquests monuments cal situar-los entre les realitzacions més grans i alhora més inútils de la humanitat. Construïdes com a tombes per als faraons, les massisses piràmidesesgotaren les energies de la nació. Per construir la piràmide funerària de Keops, 100.000 esclaus treballaren durant 20 anys, modelant i transportant 2.300.000 blocs de pedra que pesaven gairebé dues tones i mitja cada un. La base de la piràmide és tant àmplia com per enquibir sis camps de futbol. És un quadrat perfecte, amb un marge d’error d’uns 15 mil·límetres; un veritable tribut a lacapacitat matemàtica i geomètrica dels egipcis.

A l’Egipte antic es creia que la mort era l’inici d’una nova vida.

La tomba tenia una doble funció:
Protegir el cos i les ofrenes.
Ser la llar de la seva nova vida.

La ciutat dels morts
A l’altra banda de Nil, a la riba occidental de la ciutat de Tebes (la moderna Luxor), es trobava la CIUTAT DELS MORTS. La majoria de tombes i cementiris del’antic Egipte eren a la riba occidental del Nil, al desert, per no fer malbé terra de conreu.
Durant la divuitena dinastia, els reis començaren a éssers enterrats en una remota vall de les muntanyes de Tebes, coneguda avui com la VALL DELS REIS. El primer faraó que hi fou enterrat fou Tuthmosis I vers l’any 1512 aC, i la majoria de faraons de les dues dinasties següents l’hi seguiren. Cada tomba portaun número, i la darrera que fou trobada, la número 62, és la de TUTANKAMON.
A les tombes dels nobles, les parets estan decorades amb escenes plenes de vida i color que representen la vida quotidiana, el treball del camp i altres motius semblants. Les esplèndides pintures de les tombes reials tracten només d’escenes del rei en companyia dels déus.
És curiós que els investigadors moderns hanaprès quasi tot el que sabem de la vida diària dels antics egipcis gràcies a llur manera de morir, de les imatges minuciosament pintades i gravades als murs i del gran nombre d’objectes col·locats a les tombes per a ús de llurs propietaris a l’altra vida.

Mòmies
La conservació de cossos morts, o momificació, fou un estrany costum que practicaren el egipcis. Hom extreia primer del cos el cervell iels òrgans interns a excepció del cor. Llavors hom macerava el cos, fora del cap, en una solució de sal o natró al llarg d’unes quantes setmanes. El cos era, finalment, rentat, cobert de matèries protectores i faixat. Tot el procés durava 70 dies.
L’art de la momificació assolí la fita màxima durant les dinasties vint-i-unena i vint-i-dosena, i responia al desig de preservar al màxim la identitatd’una persona després de la mort. La idea que una persona desaparegués en el no-res esfereïa els egipcis, els quals arribaren fins i tot a momificar alguns animals.

La tomba de Tutankamon
La troballa de la tomba del Faraó-nen de Tutankamon, amb la majoria dels seus tresors en el seu interior, fou el més gran de tots els triomfs arqueològics. Fou també un triomf per a una nova formad’arqueologia, molt diferent dels mètodes poc curosos que utilitzaven els primers caçadors de tresors.
El descobrí un pacient i enèrgic cavaller anglès anomenat Howard Carter. Pels coneixements que tenia sobre les tombes reials, estava segur que encara havia d’existir més coses per descobrir en la Vall dels Reis. Amb l’ajuda econòmica que li proporcionà Lord Carnarvon, un anglès, inicia la recerca....