holiss

Aristòtil

1

1. CRÍTICA A LA TEORIA DE LES IDEES DE PLATÓ
Aristòtil en una primera etapa fou un platònic convençut, però més tard s’anà distanciant de les
doctrines del seu mestre, per acabar amb una postura crítica. L'obra aristotèlica és fonamentalment
científica, té una orientació empírica, en canvi la de Plató es centra en les qüestions morals i polítiques
(convé recordar queAristòtil era un estranger a Atenes, un metec, per la qual cosa no podia participar
directament en la política).
Les diferències entre els dos filòsofs es centren bàsicament entorn de dues qüestions:
a. La teoria de les idees: mentre que per Plató l’autèntica realitat són les Idees, per Aristòtil és
en les coses individuals on trobam la vertadera realitat.
b. La teoria del coneixement: Aristòtildefensa la validesa del coneixement sensible.
En que consisteix la crítica d’Aristòtil a les teories de Plató?
La teoria de les idees parteix de Sòcrates, qui volia definir l'essència de les coses, trobar la seva
definició universal. Diu Aristòtil que Sòcrates no atribuïa una existència separada a aquestes
essències, però Plató si que ho va fer. Aquesta separació és el que Aristòtil no admet,l’acusa de
“separar” les Idees de les realitats sensibles. És precisament en aquest punt on es centren totes
les seves crítiques:
1. La teoria de les idees vol explicar la realitat, i per fer-ho la duplica, afirma l'existència d'un
altre món. Ara, en lloc d'un, cal explicar dos móns. Aristòtil està convençut que si volem
conèixer la realitat, el que és, hem d'investigar el món sensible i descobriren ell l'essència
de les coses.
2. Per Aristòtil la teoria de les idees és una teoria impossible. És absurd pensar que
l'essència dels objectes sensibles pugui estar separada, en un món apart. Plató ho justifica
dient que les coses "participen" o "imiten" els models eterns o idees, conceptes que, segons
Aristòtil, són metàfores poètiques que no expliquen res.
3. L'altra dificultat quepresenta la teoria de les idees és que es mostra incapaç de donar raó
del moviment: la generació, el devenir i la constant transformació dels éssers sensibles no
poden ser explicats a partir d'uns models immòbils i eterns. Per salvar aquesta dificultat Plató
inventa la figura del demiürg, que per Aristòtil no és més que un conte de velles.
Conclusió: no és possible que l'essència de les cosesestigui separada de les coses
mateixes. Aristòtil no rebutja totalment les teories del seu mestre: mantindrà que la filosofia, la
ciència, ha de tractar sobre les essències, sobre el que és general i universal.

2. METAFÍSICA
Recordem que aquest títol fou introduït per Andrònic de Rodes per reunir un conjunt de petits
tractats sobre una ciència que Aristòtil anomena "FILOSOFIA PRIMERA" i queconsisteix en l’estudi de
l’ésser com a tal, dels aspectes de l’ésser que són comuns a tots els éssers. El que tenen d'idèntic totes
les coses (casa, arbre, estrella, home,...), el més comú , el més universal, és que són un ésser.
Tota ciència tracta del que és universal i la filosofia primera tractarà del que és més
universal: "l'ésser en tant que ésser i els seus atributs essencials". Les altresciències, filosofies
segones, tracten de l'ésser únicament des d'un cert punt de vista. Cada ciència estudia l'ésser en tant
que està determinat de qualque manera: pe. l'astronomia estudia l'ésser "en tant que és un cos celeste" i
la biologia "en tant que està dotat de vida". Però hi ha un ciència que considera l'ésser en tant que

Aristòtil

2

ésser, es la filosofia primera, tambéanomenada metafísica o ontologia.
Per Aristòtil l’ésser, el que existeix realment, són els éssers individuals. Però existeixen distints
modes de ser, el que ell anomena CATEGORIES: són sentits del verb ser o maneres de ser qualque
cosa ("L'ésser se diu de moltes maneres"). Tot allò que existeix és o “substància” o coses que l’afecten,
“accidents”. La substància és subjecte i l’accident el...