Holitas

Drosophila Melanogaster

Característiques principals: D. Melanogaster, també coneguda com la mosca del vinagre o mosca de la fruita, és una espècie de dípter braquícer de la família Drosophilidae. Rep el seu nom a causa que s'alimenta de fruites en procés de fermentació, com per exemple: pomes, bananes, raïms, etc. És una espècie utilitzada freqüentment en experimentació genètica, atès queposseeix un reduït nombre de cromosomes (4 parells), breu cicle de vida (15-21 dies) i aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el genoma de les mosques de la fruita.
La mosca de la fruita, a 29 °C, aconsegueix viure 30 dies; i d'ou a adult triga 7 dies.
La Drosòfila és un animal petit (de 2 a 3 mm). El seu cicle vital és curt (10 -11 dies a 25 º C de temperatura). Produeix un elevat nombre de descendents per parella. És fàcil de criar al laboratori, on es manté en flascons de vidre alimentant amb unes farinetes composta per llevat, sucre i / o melassa, barrejada amb agar-agar per donar-li consistència. Les larves tenen unes glàndules salivals amb cromosomes politènics, fet que facilita enormement l'anàlisi cromosòmic il'estudi de les diferents formes que són tan característics del gènere Drosòfila.
El primordi desenvolupa diferències en els eixos: anteroposterior, dorsoventral.
Una successió d'esdeveniments derivats de la asimetria inicial del zigot es tradueix en el control de l'expressió gènica de manera que les regions diferents de l'ou adquireixen diferents propietats.
Després segueix una altra etapa en la quales determinen les identitats de les parts de l'embrió: es defineixen regions de les quals deriven parts concretes del cos.
Els gens que regulen el procés codifiquen reguladors de la transcripció i actuen uns sobre uns altres de forma jeràrquica i a més també actuen sobre altres gens que són els que veritablement s'encarreguen de l'establiment d'aquest patró (actuen en cascada).
Estructura d'unsegment

Hi ha tres grups de gens en funció dels seus efectes sobre l'estructura d'un segment:
Gens materns: expressats per la mare en la ovogènesis. Actuen durant o després de la maduració de l'ovòcit. Un exemple és el gen bicoid.
Gens de segmentació: s'expressen després de la fertilització. S'encarreguen del nombre i polaritat dels segments.
Gens homeótics: controlen la identitat dels segments (noel nombre, ni polaritat o grandària).

Etapes del desenvolupament

La següent etapa del desenvolupament depèn dels gens que s'expressen en la mosca mare. Aquests gens s'expressen abans de la fertilització. Poden dividir-se en:
Gens somàtics materns: s'expressen en cèl·lules somàtiques (cèl·lules fol·liculars).
Gens de línia germinal materna: poden actuar tant en cèl·lules nodrissa com enl'ovòcit.
Existeixen quatre grups de gens que intervenen en el desenvolupament de les diferents parts de l'embrió. Cada grup s'organitza en una via diferent que presenta un ordre concret d'actuació. Cada via s'inicia amb fets que té lloc fora de l'ou, la qual cosa té com resultat la localització d'un senyal dins d'aquest. Aquests senyals (són proteïnes que reben el nom de morfògens) es distribueixen deforma asimètrica per complir funcions diferents.

De l'eix antero-posterior s'encarreguen tres sistemes i del dorsoventral s'encarrega un:
Sistema Anterior: responsable del desenvolupament de cap i tòrax. Es requereixen productes de la línia germinal materna per situar al producte del gen bicoid en l'extrem anterior de l'ou.
Sistema Posterior: responsable dels segments de l'abdomen.
SistemaTerminal: consisteix en el desenvolupament d'estructures dels extrems no segmentats de l'ou. Depèn dels gens somàtics materns.
Sistema Dorsoventral: s'inicia per un senyal des d'una cèl·lula fol·licular de la cara ventral de l'ou i es transmet a través del receptor codificat pel gen Toll. Això produeix la generació d'un gradient d'activació del factor de transcripció produït pel gen Dorsal.
Tots els...