Hols

Gabriel Ferrater(Reus1920-St.Cugat 1970) Forma part del llibre Menja’t una cama (1962). Narra una història d’amor fugaç i intensa,
d’una parella en una cambra, molt limitada en el temps. Tema:relacions humanes, sobretot amb les dones i el pas del temps.
Reflexió sobre la mateixa vida, que és com un mantell que enterra els instants en l’oblit. El títol del poema ens situa en l’època de l’any,però també en l’estadi en quèes troba la relació, la maduresa, d’acabament i refredament. Aquest aspecte ve recolzat per la pregunta :
te’n recordes...?, que pressuposa que la història està abocadairremeiablement cap a un final. Hi ha uns element externs als amants
que sincronitzen el pas de l’acció i l’acompanyen:els trentaset llistons de persiana que deixen entrar la llum, quesimptomàticament
també es va morint com l’instant de plenitud amorosa (també separa als amants del món exterior, a través d’aquesta veuen com va passant
la tarde a l’exterior, i les veus dels paletes que,precisament, avui en el moment present de l’acció callen o no els senten i tot plegat
introdueix un element deformador a l’harmonia de veus i clarors que sempre havien acompanyat la relació de la parella.Aquest temps es
viscut sense enyor. Abans la llum de la cambra era de color de mel, moment dolç de la plenitud que anirà morint amb el temps, ara és
color d’olor de poma. Es comença ha anunciar elfinal de la relació. Desapareix la llum i l’amor entre ells, els dies s’escurcen perquè arriba
l’hivern. Les hores se’n van depressa i fan aparèixer la pena, aquesta pena que fa que sembli que el tempsno passa. Identifica les paraules
de la dona amb cometes. El discurs narratiu s’atura i comença part dialogada(versos trencats). Després reprèn discurs narratiu i tema del pas
del temps. A partird’aquí el poeta fa un joc metafòric molt hàbil i original entre les veus i les fulles vermelles roges de la tardor que es
converteixen en metàfores de les carícies i dels besos que arrossega i que...