Home

El Comandament directe:
Ha sigut l’estil més empleat de l’ensenyament. Es caracteritza per la directa i immediata relació entre el estímul del professor i la resposta immediata de l’alumne.L’ordre que dóna el professor precedeix a cada moviment de l’alumne, que executarà segons el model presentat. Així, tota decisió està pressa pel mestre.
El comandament directe no es individualitzat ja quèno busca l’acció de respostes en un alumne, sinó que tots realitzin la mateixa tasca, el mateix nombre de repeticions i amb la mateixa intensitat.
Existeixen tres fases:
1. Fase de pre-impacte:El professor cal que identifiqui els continguts que vol ensenyar en la sessió i els objectius a aconseguir.
És important, que sigui molt específic a l’hora de descriure la tasca i de donarordres.
Cal que organitzi la logística, és a dir: el nombre d’alumnes, el material, el temps i les observacions a realitzar.

2. Fase d’impacte:
És el temps d’acció. Consisteix en fer efectivala participació dels alumnes, sent el professor el qui prengui les decisions per crear les condicions de pràctica.
* Aquí es veu una clara situació de rols entre el professor – alumne, elpropòsit de tal relació (comandament directe) és aconseguir una resposta immediata per tal de que certes tasques s’aprenguin d’una forma ràpida i precisa.

* El mestre farà una breu descripció de latasca a realitzar, és a dir una transmissió de continguts. Ho podrà mostrar amb directe o bé amb recursos audiovisuals.

* Per últim farà una explicació dels procediments logístics, establirà lessenyals preparatòries.

3. Fase de post-impacte:
El professor oferirà un “feedback” sobre l’execució de la tasca i l’actitud de l’alumne. Podem distingir alguns tipus:
. Correctiu: Quan hiha un error evident el mestre verbalment ho comenta.
. De reforçament: El mestre potencia amb expressions positives a l’alumne ( bé, excel·lent!).
. Neutre: Observar l’execució però ni la...