Homer

L’èpica és el gènere literari més antic de la literatura grega. La paraula èpica prové del mot grec ἔπος que significa paraula, narració, vers; de fet, un dels trets essencials de l’èpica L’èpica grega remetria a una èpica indoeuropea micènica de la qual tindríem dues branques: una poesia èpica heroica ( la Ilíada i l’Odissea) i una èpica didàctica, representada per Hesíode ( Teogonia; Elstreballs i els dies), autor de meitats dels segle VIII aC. A més a més entre totes dues èpiques s’hi trobarien també catàlegs, paròdies èpiques, sovint representades per animals, com la Batracomiomàquia o la Batalla de les granotes, o també els himnes homèrics, Margites ( antecedent de la comèdia, segons Aristòtil). Molts estudiosos mantenen els vincles i influències de l’èpica grega amb una èpicaanterior, lògicament de transmissió oral. Arguments que proven l’existència d’una èpica micènica són els contactes del món grec amb el Pròxim Orient (textos ugarítics, fenicis i babilonis ), arcaismes micènics als poemes; autors que defensen que la mitologia grega ha passat per una garbell oriental (Nilson); l’èpica del Gilgamesh, poema babiloni; fins i tot proves en el contingut dels poemes: comiatd’Hèctor i Andròmaca, trobada d’Ulisses i Nausícaa, el tractament dels visitants que remet a una cultura aristocràtica micènica. Aquesta llarga evolució de l’èpica micènica seria present a la majoria dels pobles de la terra: Beowulf, Chanson de Roland, Els Nibelungs, el poema del Mio Cid, etc...


La poesia èpica prové dels himnes dedicats als cabdills victoriosos, cantats en les festestriomfals i referits a esdeveniments recents. Es tractava de fer conèixer la glòria dels herois a través del cant. La Ilíada ens transmet un testimoni preciós ( Il. IX, v. 186 i ss). Aquesta poesia va ser transmesa oralment per aedes, cantors professionals, que cantaven relats d’herois, himnes dedicats als cabdills victoriosos, que probablement remeten a l’època micènica, com hem esmentat més amunt.Els aedes canten els κλέα ἀνδρῶν. L’Odissea ens informa sobre dos aedes, Demòdoc a la cort dels feacis, i Femi, al palau de Penèlope a Ítaca. Els aedes es consideraven inspirats per les Muses o per Apol·lo ( Μῆνιν ἀεδιδε, θεα, Πηλϊάδεω Ἀχιλῆος, canta, oh dea, la còlera del Pelida Aquil·les,...). Quan cantaven se servien d’un instrument de corda, la fòrmix. El gènere s’ha transmès oralment, palès enel fons i en la forma dels poemes. Els poemes homèrics deixen entreveure constantment que el fons del poema remet a una narració de fets que el poble recorda com a seus; d’altra banda, pel que fa a la forma, són abundants la repetició d’epítets, de sintagmes, de frases fetes, de tirades de versos per a descriure escenes semblants en els sacrificis, en els banquets, en els funerals, etc.L’aparició de l’alfabet a Grècia, a l’època arcaica va salvar aquesta literatura. Durant la tirania de Pisístrat es consignen per escrit.

Com a tota epopeia és un poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries. S’apropa a la historiografia i narra històries passades de tema mitològic, cosa que l’allunya d’altres gèneres literaris com la tragèdia o la lírica. El personatgesfonamentals dels poemes èpics són els herois, que encarnen l’ἀρετή. El tema o argument que aprofita tot poema èpic és el cicle mitològic. Segons Heròdot, Homer a través dels poemes crea el panteó olímpic com el coneixem.

El màxim representant del gènere és Homer. Figura quasimítica. Els estudiosos lloen el paper educador dels poemes homèrics. Confirma l’existència del poble grec. L’obra d’Homer éscitada directament o indirecta per autors i gèneres: lírica, teatre, filosofia, ...

Tanmateix la seva biografia és una gran incògnita. El primer problema és la data de naixement incert. Per alguns autors fou contemporani d’Hesíode; Heròdot el situa quatre-cents anys abans que ell ( cap al segle VIII aC més o menys ); també comptem amb biografies que intenten explicar el naixement del...