Homo Videns

Edith Plantada Capó
Semiotica de la Comunicació
16/5/13
Homo videns: La sociedad teledirigida
“Homo videns, la sociedad teledirigida” és una obra de caire pessimista que critíca la nostra societat, basada en el poder i la influencia de la imatge i el vídeo mitjançant els mitjans de comunicació, que exté el seu domini tan a nivell individual com als plans polítics i culturals. Desenvolupa elpas del homo sapiens, producte de la cultura escrita, a una nova especie anomenada homo videns, producte de la imatge, explicant com aquest primer sempobreix i perd la seva capacitat dabstraccio per donar pas a noves generacions de video-nens, totalment immersos i capturats per les noves tecnologies. En el prefaci ens introdueix la seva tesi i ataca durament a la televisió i el mal ús de tot elque comporta lera multimedia, alegant que aquest invent esta cambiant la naturalesa de lhome, basada en la cultura escrita, creant video-nens que ho acaben visualitzant tot abans de saber llegir i escriure. Segons la meva opinió, Sartori no anava equivocat. Es passen hores davant la televisió abans dapendre a llegir, viuen immersos en un bombardeig constant dimatges, de vídeos, dítems visuals queels estimulen, els diverteixen i els agraden traslladant així el context de la paraula al de la imatge, que es converteix en la seva primera escola. Em sento identificada i afirmo la seva teoria, ja que el meu cosí de quasi tres anys sap utilitzar el meu móvil abans que escriure el seu nom, i prefereix la seva serie preferida abans que un conte. Aixo comporta que la majoria daquests nens, quan vancreixent, es transformen en adults sords de per vida als estímuls de la lectura i del saber trasmes per la cultura escrita. I aquí entra el paper de leducació. Sartori diu “espero que la escuela abandone la mala pedagogía y la degradación en la que ha caído”, i em sembla que no simaginava que a hores dara, la gran majoria descoles dels paísos desenvolupats han suprimit els llibres canviantlos perordinadors, i les pissarres de guix per pisarres digitals. Els deures ja no es fan a paper, ja no sescriu a ma. Linfinit ventall de possibilitats gratuites i facils daccedirhi ofert a la xarxa provoca un enorme desinterés pels llibres. Internet ens torna ganduls. Tenim tanta informació, tantes facilitats i tantes possibilitats que no sabem per on agafar-ho i caiem en la desinformació “una mejoraque sea sólo cuantitativa no es por sí misma una mejora”, diu lautor. Ho tenim tot i ho podem veure tot, i aixo anula la nostra capacitat de pensar, de raonar, de buscar solucions per nosaltres mateixos... La nostra capacitat dabstracció desapareix. A dia davui, tot es busca a Internet. Hi busquem solucions a les nostres preguntes, hi busquem informació, notícies, receptes, llibres, imatges,vídeos, jocs... Absolutament tot. Tot al nostre abast, a les nostres mans. “Disponer de demasiada oferta hace estallar la oferta y si estamos inundados de mensajes podemos llegar a ahogarnos en ellos”. Daquesta manera, sense haver de realitzar més esforç que pitjar un parell de tecles, la nostra capacitat de raonar, pensar, entendre, idear i enginyarse-les queda reduit al zero. Com afirma lautor aixo noes suficient, amb la visibilitzacio no nhi ha prou, per entendre sha dexercitar la ment, acostumarla a llegir, a absorvir més que imatges... Acostumarse al saber més enlla del mon sensible platonic. Es indiscutible que internet és un invent absolutament revelador amb infinitat de beneficis, pero també té mil perills si no sutilitza com és degut. Sha de realitzar una síntesi harmoniosa entre elllegir i el veure, no ens podem quedar atrapats en el passat mentre la societat tecnologica avança ni deixar enrere reliquies que ens han fet qui som. Vull destacar una afirmació de lautor que diu “La paidia del vídeo hará pasar a Internet a analfabetos culturales que rápidamente olvidarán lo poco que aprendieron en la escuela y, por lo tanto, analfabetos culturales que matarán su tiempo en...