hoolñ

Alfons x el savi
Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i un rei d’Espanya, més endavant, van preservar-los.
Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna i els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.La millor descripció dels coneixements astronòmics grecs va ser obra de Claudi Ptolomeu, al segle II. Els astrònoms àrabs van traduir aquesta obra amb el nom d’Almagest; gràcies a ells va ser coneguda a Occident.
La geometria creada per Ptolomeu per explicar el moviments dels planetes era molt complexa, i requeria freqüents correccions de càlcul perquè la teoria coincidís amb l’observació, de laqual els àrabs eren uns mestres.
Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de lAlmagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.
Als voltants de l’any mil, a Còrdova, els àrabs van confeccionar unes primeres taules d’efemèrides planetàries adaptades a la posició geogràfica d’Al-Andalus. Després, l’estudide l’astronomia s’estendria per tota la Península.
Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll.
Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.
En aquella època es feien servir uns instrumentsd’observació anomenatsastrolabis. El fabricant més notable d’astrolabis va ser el toledà Ibs Arzaquiel. Va inventar-ne un, anomenat asafea, que es podia utilitzar a qualsevol lloc del món.
L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII.
Alfons X el Savi va organitzar una cinquantenad’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.
Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques.
El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferesarmil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.
El més important és el volum que conté la traducció i revisió de les taules de l’Almagest de Ptolomeu, conegut com les Taules Alfonsíes. Les Taules Alfonsíes van esdevenir fonamentals, a tot Europa, per al càlcul d’efemèrides de les posicionsdel Sol, de la Lluna i dels planetes, i per a la previsió dels eclipsis de Sol i de Lluna.
Les Taules Alfonsíes van ser usades per astrònoms, astròlegs i navegants fins gairebé quatre-cents anys després.
Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.
Astronomia maia
Al continent americà, moltabans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.
Un dels impulsos de l’astronomia ha estat la necessitat de mesurar el temps: coneixent les posicions dels astres, es pot deduir el dia i l’hora en què ens trobem. Per les civilitzacions antigues, el millor calendari i el millor rellotge eren escrits al firmament.
Tots els pobles van elaborar alguna mena decalendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies.
El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del...