horaci

HORACI, EL POETA TRANQUIL
Quint Horaci Flac, Venúsia (sud d’Itàlia) 65 a.C. – 8 a.C.
Fill de pare llibert. Estudia a Roma i després a Atenes. Lluita en defensa de la República al bàndol delsassassins de Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August torna a Roma on va ser perdonat tot i que se li van expropiar les terres de la seva família. Per sortir de la pobresa treballavade funcionari, fins que Ovidi li va presentar Mecenes, amb el que va començar una profunda amistat i li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia (fins i tot li va regalar una finca alcamp sabí). Va deixar estar tots els càrrecs polítics que no li interessaven, fins i tot va rebutjar ser secretari privat d’August. Horaci va morir pocs mesos després que Mecenas, i va ser enterratal seu costat.
Horaci reuneix les seves composicions poètiques en quatre reculls:

Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que,malgrat la desil·lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure's obligat a viure d'un càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que noagressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l'atac virulent. S'hi compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representenla transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en elcamp.
Odes (Carmina) : aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la sevapublicació. Aconseguit ja el suport de Mecenas i l'èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega, sobretot Safo, Alceu i Anacreont. Els...