HORACIO

EPODE 2. Beatus ille
D'aqui sorgeix el tòpic literari. Elogia la vida al camp. És la composició més famosa de l'autor. Tema: molesties de la ciutat. Gaudiments que la natura ofereix als sentits. Lasinceritat del poeta està tancada en una ironia crítica. L'autor reconeix la incapacitat de l'usurer per regenerar-se moralment, imposició d'una realitat quotidiana, pels aspectes materials que sónuna declaracio de bones intencions.
Horaci lloa un ideal de vida que fa desapareixer tots els trets lligats a la duresa del treball del camp, al qual ell mai s'hauria dedicat.
En el moment de lapublicació, August estava aplicant un programa de regeneració moral de la societat romana. Horaci era un dels literats protegits per l'emperador, no se li hauria de transmetre la idea que el programahavia fracassat, cosa que si se li permet fer a través de l'artifici literari esmentat.
És l'èpode més conegut del recull perque ha estat una de les poesies més traduides i imitades al llarg de lahistoria de la literatura occidental.
EPODE 3. Amistat amb mecenàs. Maledicció de l'all
Poema humorístic, li ha caigut molt malament l'all. El responsable de la tortura per a Horaci era Mecenàs, ja quel'havia convidat a dinar.
Enfasis desmesurat, accentua la comicitat de l'anècdota. Llença una malediccio contra l'all a un banquet oferit per Mecenes i una possible broma amistosa
EPODE 16. Poemapatriòtic. Lament per la sort dels romans
Poema patriòtic, l'autor mostra malestar i angoixa pel comportament dels romans a les guerres civils. Solució: que els romans abandonin la seva patria i enbusquin una de nova. Projecta un missatge de resignació i pessimisme. Horaci se'ns presenta dirigint-se ficticiament a una assamblea de ciutadans. Amb l'autodestrucció de Roma, proposa fugir a les IllesAfortunades per no tornar mai
Mostra el disgust de les guerres civils. “Perdémosla ahora hijos impíos de sangre maldita”
ODA I.1. Endreça a Mecenàs
És el començament no només del llibre I, sinó...