How well do you know regina fitó pintado?

1.Introducció
La llengua estàndard té com a objectiu, la comprensió més fàcil entre tots els parlants d'una llengua, independentment de la seva procedència geogràfica, històrica o social. Aquestallengua en general es pot considerar alhora com una varietat dialectal comuna a tots els parlants i com un registre neutre, adequat a les situacions mínimament formals. Es tracta del tipus del tipus edllengua homologada que s’ensenya preferentment als centres docents. Coincideix força amb la llengua correcta o normativa i crea en els parlants consciència d’unitat de la llengua. Sintàcticament téuna construcció culta i correcta, però defugint les formulacions que dificultin la comprensió. Lèxicament trobem l’ús de cultismes coneguts, l’evitació dels col·loquialisme i l’ús generalment denotatiudel llenguatge. La llengua estàndard la podem trobar per una banda escrit en periòdics, retolació, avisos públics, etc. D’altre banda el sentim per mitjà de la comunicació oral com per exemple en lesnotícies. Tots aquest factors que trobem inicien un procés d’estandardització. Aquest és un procés social orientat a fixar una varietat comuna apta per a tots els usos i a disposició de tots elsparlants. Podem dir que la llengua estàndard és una varietat dialectal que supera la diversitat i la variació. Es pot dir que és la varietat dialectal de tothom. L'ús que es fa de la llengua no ésuniforme, sinó que varia segons la situació comunicativa i segons els grups de parlants.
Els dialectes constitueixen un element diversificador de la llengua, la varietat lingüística anomenada estàndard,representa un factor de cohesió de la comunitat lingüística. Per això la varietat estàndard té un alt valor simbòlic. L’estàndard, com a varietat comuna, simbolitza la unitat de la llengua. Amb l’ús dela varietat estàndard, els parlants prenen consciència de pertànyer a una comunitat lingüística única. Els usuaris d’una llengua normalitzada s’identifiquen amb el seu estàndard, que adopten com a...