Hoy empieza todo

"Hay cosas que nunca desparecerán. Están en la carne, hablan; están en la tierra. Montones de piedras apiladas, una a una, con las manos del padre, del abuelo. Toda su paciencia acumulada resistió ala lluvia, al horizonte, haciendo pequeños montoncitos ante la noche para retener la luz de la luna. Para estar erguidos, para inventarse montañas y jugar con el trineo y creer que tocamos lasestrellas. Se lo contaremos a nuestros hijos. Les diremos que fue duro pero que nuestros padres fueron unos Señores y que heredamos eso de ellos: montones de piedras y el coraje para levantarlas".M’agradaria destacar aquest fragment que fa referència a una de les escenes del final de la pel•lícula; és un del poemes que escriu el protagonista i que la seva mare, en aquesta escena, llegeix amb entusiasmeal seu marit que es troba malalt al llit.
Respecte aquest fragment trobem molts simbolismes i diverses metàfores que apareixen com a critica social, aplicades a un àmbit educacional que és a partirdel qual es desenvolupa l’entramat del film.
Els fets succeeixen a França, al voltant de l’any 1975, any des del qual la classe política Francesa es proposa imposar unes reformes en educació,seguretat social , regionalització, lluita contra l’exclusió social entre d’altres, que avui dia encara no estan del tot resoltes; ens situem doncs, en un clima de crispació entre els centres docents iles institucions polítiques, un clar exemple d’aquesta situació n’és el protagonista de la pel•lícula, en Daniel Lefevre, director d’una escola en un petit poble al nord del país, el qual s’had’enfrontar diverses vegades amb les institucions polítiques, entre elles amb els assistents socials, que no són suficientment empàtics amb la situació de l’època i amb l’alcalde del seu municipi, el qual esmostra cínic i distant amb en Daniel i amb la seva proposta, de tal manera que aquest juntament amb la resta del professorat de l’escola es troben desemparats i compten només amb els seus propis...