HPC

Història del Pensament Contemporani

Z. BAUMAN. “Confianza y temor en la ciudad” BCN: Arcadia, 2006.

Mixofòbia contraposada amb la mixofília:
Mixofòfia: Adversió enfront d’allò que és diferent. Desig de viure amb els iguals. Crea “guetos” per la distinció. Separa la societat en blocs.
Mixofília: Favorables al contrast.
A més educació, a més progrés passem d’una mixofília a una mixofòbia.Exiteixen 2 tipus de “guetos”:
1) Més homogeni, tradicional.
2) Selecte, que els incomoda la diversitat.
Tots dos són contraposats.



















La Modernitat
Il·lustració
T. TODOROV. “Los enemigos íntimos de la democracia”
Pelagi/Agustí d’Hipona

Pelagi és una persona de les isles britàniques, cristià exigent disconforme amb moltes coses de l’església católica que pretén canviar-les.
Agustíd’Hipona és un home de família benestant que es converteix en un gran defensor del pensament de l’església.

Pelagi defensa que tots els éssers humans tenim consciència, que és la que ens permet projectar-nos cap al bé, forma part intrínsica de totes les persones. La consciència ens permet discernir que és el bé i que és el mal, guiar la nostra vida en un sentit ètic.
Pels cristians Déu crea l’home aimatge seva, el fa com un èsser lliure dotat de voluntat, una voluntat que podrá aplicar a la seva vida per construir-se a si mateix i a la seva manera de viure.
El concepte de pecat original vol dir que estem temptats de fer el mal, per voluntat pròpia. No hi ha un determinisme, per tant el pecat original ens portarà a un camí que no és el desitjat, és la temptació de l’home de no fer el bé.
Sila persona és obra de Déu, per ella mateixa es pot salvar. La salvació, la plenitud es fa per si mateix, no per voluntat divina. És l’home mateix fent ús de la seva voluntat, s’allibera del mal.
La participació de Déu en la vida de les persona és abans i després, Déu està a l’origen de la vida i al final per valorar el que hem fet vivint. No intervé en la nostra vida material, vivim a mercè denosaltres mateixos.
El progrés està a les nostres mans i també la perfecció, podem superar els obstacles, corregir els nostres defectes.
Hem de ser molt exigents. Rigorisme ètic, no podem renunciar a ser exigents amb nosaltres mateixos.




Agustí d’Hipona representa l’església oficial. Convers amb la fe dels conversos.
El comportament humà no només és reflex de la voluntat, la vida de les personesés més complexa, actuen els desitjos, les emocions, les pors... La ment humana és un misteri, hi ha moltes variables a l’hora d’analitzar la conducta.
Mai som del tot lliures, no hi ha llibertat plena en la vida de les persones. Hi ha un procés d’alliberació.
El concepte de pecat original és el que descriu amb realisme com és la condició humana, és la descripció de com és la persona. Ens explicacom som les persones. És desconèixer en profunditat l’antropologia humana, és una metàfora de com som els èssers humans.
La salvació no l’aconsegueix l’home per si mateix, sempre hi ha una intervenció divina, sempre hi ha l’esperit que et salva. No és estrictament una recompensa per les bones obres, és un do que cedeix la comprensió humana.
La persona amb les seves imperfeccions l’hem de poderpresentar un ideal de vida però a l’hora hem d’entendre les mancanses de les persones. Els èssers humans tenim moltes limitacions.

L’humanisme: representa la centralitat de la persona humana (home com a centre de l’univers). No és ni un fatalisme ni una ingenuitat. És un punt d’equilibri. No idealitza a la persona humana.

Un dels pares de la Il·lustració és Montesquier que estableix la separacióde poders.
La separació de poders per evitar una hiperconcretació a les mans d’una persona. Millor separar els poders que possar-ho tot a les mans d’una persona que ho controli tot.
Repartim les coses i així el mal no serà tan absolut.

Els il·lustrats creuen que les coses poden canviar i millorar-se. La perfecció és un absolut. No creu en el progés il·limitat, creu que les coses es poden...