Hrjurt

SIDA

1. En què consisteix?
La paraula SIDA prové de les inicials de Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida, que consisteix en la incapacitat del sistema immunitari per fer front a les infeccions i altres processos patològics. La SIDA no és conseqüència d'un trastorn hereditari, sinó resultat de l'exposició a una infecció pel VIH, que facilita el desenvolupament de noves infeccionsoportunistes, tumors i altres processos. Aquest virus roman latent i destrueix un cert tipus de limfòcits, cèl·lules encarregades de la defensa del sistema immunitari de l'organisme.

2. Quin és el seu origen?
Es creu que la SIDA es va originar a l'Àfrica, on micos i simis alberguen un virus similar al VIH anomenat SIV (virus d'immunodeficiència en simis). Els científics consideren que la malaltia vaarribar inicialment als éssers humans a través de ximpanzés salvatges que viuen a l'Àfrica central.
Però segueix sent una incògnita com va poder la malaltia creuar la barrera de les espècies. La teoria més estesa és la que es va contraure a partir de persones que van caçar o menjar ximpanzés infectats. Els investigadors situen l'origen del virus en humans al voltant de 1930 basant-se en càlculscientífics sobre el temps que trigarien les diferents soques del VIH a evolucionar.
En l'actualitat, la SIDA és una pandèmia global que afecta tots els països del món. El 2006, s'ha calculat que 39,5 milions de persones han tingut el VIH / SIDA. D'aquestes, gairebé tres milions han mort.

3. Quins son els seus símptomes?
Els símptomes poden anar variant al llarg de les diferents etapes dedesenvolupament de la malaltia:
1a etapa (Etapa de contagi): És el moment en què es produeix el contagi. No hi ha símptomes.
2a etapa (Síndrome retroviral agut): És l’etapa en què els virus penetren en els ganglis limfàtics que apareix entre els 7 i 40 dies després del contagi i dura des d’uns 15 a 40 dies. Entre els símptomes més característics d’aquesta etapa tenim: cansament, febre, problemesdel sistema digestiu, inflamació dels ganglis, aprimament, sensació de pesadesa i endormiscament en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.
3a etapa (Etapa de latència): És una etapa en què la malaltia es va propagant al llarg d’uns 10 anys. Entre els símptomes més característics tenim: Debilitat i cansament crònics, poc de gana, inflamació de ganglis, aprimament, sensació de pesadesa iendormiscaments en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.
4a etapa (Període terminal) Etapa en què el sistema immunitària eta tan debilitat que apareixen tota una sèrie de malalties que s’aprofiten d’aquesta debilitat per a manifestar-se: pneumònia, tuberculosi, varicel·la, herpes, fongs en la boca, sífilis, problemes mentals o articulatoris, càncers. ( El més característic és elsarcoma de kaposi que es distingeix per les típiques taques vermelles fosques en la pell)

4. Com es pot tractar?
Hi ha medicaments que poden tractar els símptomes però no poden curar la SIDA. En l'actualitat no existeix una cura per aquesta malaltia. Però metges i científics del món treballen per descobrir-la. De la mateixa manera, hi ha medicació que ajuda a les persones infectades per VIH atenir una vida més llarga i saludable. Es disposa de nous fàrmacs antivirals, i les combinacions d'aquests són molt útils a l'hora de combatre el virus del VIH. Actuen evitant que aquest es multipliqui i destrueixi les cèl·lules. També hi ha nous medicaments que s'utilitzen per prevenir o tractar les infeccions que sovint es desenvolupen quan una persona té sida. El que fa difícil el tractamentd'aquesta malaltia és que el VIH pot mutar, això vol dir que es transforma. Quan això succeeix, alguns fàrmacs antivirals són incapaços d'actuar contra el virus, perquè aquest canvia de manera que el fàrmac no el pugui reconèixer i atacar. No obstant això, contínuament es desenvolupen nous medicaments per combatre el VIH i de vegades les seves diferents combinacions funcionen major . Encara que els...