Hugo chavez
Páginas: 9 (2017 palabras)
Publicado: 13 de octubre de 2010
LA IMATGE D’HUGO CHÁVEZ FRÍAS
La utilització d'icones i símbols, substitueixen, moltes vegades, a la paraula parlada o escrita. Per descomptat que la política mai abandonarà la retòrica com una forma inherent d'expressió, però en una societat com l'actual, la imatge resol el problema de dir molt en poc temps, així que l'elecció ha estat òbvia. El cas específic d'anàlisi és el cas veneçolà i lapresidència d'Hugo Chávez. Amb l’anàlisi del mandatari Veneçolà ens aproximem al tipus de discurs que es recolza en la utilització d'icones i símbols per a expressar ideologies o postures polítiques determinades.
Des d'un principi Chávez ha associat la seva imatge a valors nacionalistes. (Font: Diari “El Tiempo”, Bogotá,Colòmbia, 30-12-01, p. 1-11).
La indumentària és altra forma decomunicació que Chávez empra per a expressar-se, en aquest cas l'uniforme militar és recurrent en les seves aparicions en públic. (Font: Diari “El Universal”, Caracas, Veneçuela, 29-04 -01, p. 1-4).
Hugo Chávez ha emprat, en les seves aparicions en els mitjans de comunicació , totes les tècniques de propaganda que es coneixen.
Per citar algunes:
1) Utilització d'Estereotips: Com tendència, ésnatural tipificar a la gent; aquesta imatge pot convertir-se amb el temps en una impressió fixa gairebé impermeable a l'experiència real. Per això la imatge del negre, del comunista, del jueu, del capitalista, del líder sindical, així com les reaccions dels membres d'aquests grups, no s'expliquen en termes en quant a individus, sinó en termes del seu estereotip.
2) Substitució de noms: Aquí estracta freqüentment d'influir en una audiència substituint termes neutrals que no li serveixen per altres de favorables o desfavorables amb una connotació emocional. Això explica que el nom de República de Veneçuela hagi mutat en República Bolivariana de Veneçuela, amb la qual cosa tot veneçolà és bolivarià i cap bolivarià és contrari a l'home o partit que predica la doctrina de Bolívar.
3)Selecció: Selecció d'una massa de fets, que s'ajustin de millor manera a les fins que s'anhelen.
4) Mentida descarada: La falsedat sempre ha estat un component clàssic de la propaganda, exemples abunden en la història.
5) Repetició: Aquest punt es resumeix amb la màxima de que una mentida repetida mil vegades es transforma en veritat. Una declaració repetida fins al cansament arribarà aser acceptada pel públic. Una varietat d'aquesta tècnica és l'ús de slogans i paraules clau. Citant algun exemple tindríem: “revolució bolivariana” “Jo sóc com Jesús i com Bolívar” per citar només dos del repertori d'Hugo Chávez.
6) Afirmació: Es refereix a la presentació d'un sol aspecte en l'exposició, la limitació deliberada del lliure pensament i de la pregunta, és a dir , es perdl'argumentació, ja que importa més una afirmació que un raonament.
7) Assenyalar a l'enemic: Tota retòrica es torna més “interessant” si s'enfoca en un o diversos enemics que frustren els desitjos i expectatives d'una audiència determinada. Això té un doble efecte. Desviar els sentiments de frustració lluny de l'orador o el seu partit, i, enfortir la sensació d'integració en el grup.
8) Al•lusió al'autoritat: L'al•lusió a l'autoritat forma part de la naturalesa de la suggestió. Quan Hugo Chávez fa veure que actua seguint els designis de Simón Bolívar, al•ludeix a l'autoritat que desperta, en la memòria col•lectiva, el pare de la pàtria.
La Boina vermella des d'un principi, i la jaqueta verda oliva (de tall militar) des de fa poc temps, aquestes peces formen part de la simbologia queutilitza Chávez. (Font: Diari “El Universal”, Caracas, Veneçuela, 29-04 -01).
Chávez en la seva visita a Perú per a assistir a la presa de possessió d'Alejandro Toledo. L'arribada de Chávez es va produir en un moment tibant en les relacions entre ambdós països. Hugo Chávez va intentar per tots els mitjans acostar-se al poble peruà, el veritable intèrpret del Perú, i no així a l’oligarquia...
La utilització d'icones i símbols, substitueixen, moltes vegades, a la paraula parlada o escrita. Per descomptat que la política mai abandonarà la retòrica com una forma inherent d'expressió, però en una societat com l'actual, la imatge resol el problema de dir molt en poc temps, així que l'elecció ha estat òbvia. El cas específic d'anàlisi és el cas veneçolà i lapresidència d'Hugo Chávez. Amb l’anàlisi del mandatari Veneçolà ens aproximem al tipus de discurs que es recolza en la utilització d'icones i símbols per a expressar ideologies o postures polítiques determinades.
Des d'un principi Chávez ha associat la seva imatge a valors nacionalistes. (Font: Diari “El Tiempo”, Bogotá,Colòmbia, 30-12-01, p. 1-11).
La indumentària és altra forma decomunicació que Chávez empra per a expressar-se, en aquest cas l'uniforme militar és recurrent en les seves aparicions en públic. (Font: Diari “El Universal”, Caracas, Veneçuela, 29-04 -01, p. 1-4).
Hugo Chávez ha emprat, en les seves aparicions en els mitjans de comunicació , totes les tècniques de propaganda que es coneixen.
Per citar algunes:
1) Utilització d'Estereotips: Com tendència, ésnatural tipificar a la gent; aquesta imatge pot convertir-se amb el temps en una impressió fixa gairebé impermeable a l'experiència real. Per això la imatge del negre, del comunista, del jueu, del capitalista, del líder sindical, així com les reaccions dels membres d'aquests grups, no s'expliquen en termes en quant a individus, sinó en termes del seu estereotip.
2) Substitució de noms: Aquí estracta freqüentment d'influir en una audiència substituint termes neutrals que no li serveixen per altres de favorables o desfavorables amb una connotació emocional. Això explica que el nom de República de Veneçuela hagi mutat en República Bolivariana de Veneçuela, amb la qual cosa tot veneçolà és bolivarià i cap bolivarià és contrari a l'home o partit que predica la doctrina de Bolívar.
3)Selecció: Selecció d'una massa de fets, que s'ajustin de millor manera a les fins que s'anhelen.
4) Mentida descarada: La falsedat sempre ha estat un component clàssic de la propaganda, exemples abunden en la història.
5) Repetició: Aquest punt es resumeix amb la màxima de que una mentida repetida mil vegades es transforma en veritat. Una declaració repetida fins al cansament arribarà aser acceptada pel públic. Una varietat d'aquesta tècnica és l'ús de slogans i paraules clau. Citant algun exemple tindríem: “revolució bolivariana” “Jo sóc com Jesús i com Bolívar” per citar només dos del repertori d'Hugo Chávez.
6) Afirmació: Es refereix a la presentació d'un sol aspecte en l'exposició, la limitació deliberada del lliure pensament i de la pregunta, és a dir , es perdl'argumentació, ja que importa més una afirmació que un raonament.
7) Assenyalar a l'enemic: Tota retòrica es torna més “interessant” si s'enfoca en un o diversos enemics que frustren els desitjos i expectatives d'una audiència determinada. Això té un doble efecte. Desviar els sentiments de frustració lluny de l'orador o el seu partit, i, enfortir la sensació d'integració en el grup.
8) Al•lusió al'autoritat: L'al•lusió a l'autoritat forma part de la naturalesa de la suggestió. Quan Hugo Chávez fa veure que actua seguint els designis de Simón Bolívar, al•ludeix a l'autoritat que desperta, en la memòria col•lectiva, el pare de la pàtria.
La Boina vermella des d'un principi, i la jaqueta verda oliva (de tall militar) des de fa poc temps, aquestes peces formen part de la simbologia queutilitza Chávez. (Font: Diari “El Universal”, Caracas, Veneçuela, 29-04 -01).
Chávez en la seva visita a Perú per a assistir a la presa de possessió d'Alejandro Toledo. L'arribada de Chávez es va produir en un moment tibant en les relacions entre ambdós països. Hugo Chávez va intentar per tots els mitjans acostar-se al poble peruà, el veritable intèrpret del Perú, i no així a l’oligarquia...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.