humanisme català

L’HUMANISME. BERNAT METGE

A parir del segle XIV, el sistema de valors medievals és qüestionat i comença desenvolupar-se una societat moderna, això va causar una sèrie desajustaments en lasocietat com: lluites de poders, conflicte entre nobles, camperols que es revelaven millorar les seves condicions...
Tot això va implicar que la gent es mogués ales ciutats, el creixement de l’activitatmercantil i el naixement de l’economia de mercat. Amb questes noves característiques de societat, la burgesia va agafar protagonisme, que prest va ocupar parcel·les de poder en competència del nobles iels religiosos. La cultura és torna més profana, cerca l’entreteniment i reflecteix la vida en es ciutats. A partir del segle XV, la cultura serà el reflex d’aquest canvi: l’actitud medieval essubstituirà per una actitud humanista (entra en lloc la raó).
L’esperit humanista
A mitjan segle XIV, doncs, comencem a trobar símptomes d’una visió del mon, del home i de la cultura completamentdiferents al de la societats estamentals i teocèntriques. Aquests nous aires venen de les ciutats italianes, especialment Florència, a través d’uns quants escriptors fonamentals de la història de laliteratura occidental, com: Dante Alighieri o Francesco Petrarca.
L’edat mitjana, des de el punt de vista humanista, es va considerar un retrocés en el procés evolutiu de la humanitat ja que per exemple:els centres monàstics custodiaven llibres antics en les biblioteques però no es donaven a conèixer els ensenyaments, perquè eren considerats perillosos ja que deien que estaven plens de mentides i noestaven il·luminades per Déu.
L’humanisme es pot definir com: corrent de pensament que aspira al progres de la humanitat a partir dels valor mes intrínsecs (propis del home)de la persona: laintel·ligència, la raó i el coneixement.
L’humanisme i la Cancelleria Reial:
L’humanisme va suposat un retrocés a l’antiguitat clàssica i un rebuig de molts aspectes de la pròpia època medieval. Els...