Humanisme reinaxentista

Característiques de l’Humanisme Renaixentista:

L’humanisme, amb la seva nova vivència i actitud davant el món, característiques de l’etapa renaixentista, intentarà alliberar-se dels constrictorsascètics i religiosos propis de la cultura eclesiàstica de l’Edat Mitjana. Comportava una revalorització de la noblesa de l’humà pròpiament dit, els seus valors i capacitats, així com una apostad’inserció en la «ciutat eterna». I això, en front de l’exaltació dels valors últims, la «fuga mundi» monàstica, la «ciutat de Déu» o els desitjos de salvació radicalment manifests en segles anteriors. Noobstant, convé precisar que no es produí una contraposició entre Antiguitat i Cristianisme, sinó intents de concòrdia i síntesi, com els de Nicolau de Cusa (1401-1464) o Pico della Mirandola (1463-1494).Els clàssics grecorromans es converteixen en models universals, que deuen de ser incorporats a la herència cristiana. Perquè no hi ha que oblidar que «harmonia» i «unitat» seran referències clau dela cosmovisió humanista.
I és l’humanisme, al temps que pel seu interès erudit en les lletres clàssiques i la filologia, deu d’entendre’s com un nou mode de viure, que subratlla la inserció de l’homeen el món, l’actitud estètica, l’ètica i la cortesia social. Es busca conciliar l’acció i contemplació, al temps que un ideal d’home complet i polivalent. Per això, altres trets importants del’actitud humanista seran la «virtus» (valor, energia, audàcia viril, integritat), la preocupació per la fama, i el «amor» com progressiva transposició de nivells cap a la bellesa en si (tal i com quedavarecollit en «El banquet» platònic i serà exposat per Marsilio Ficino). Al mateix temps, en l’Humanisme es percep un sentit aristocràtic, minoritari, de jerarquies intel•lectuals o de cercles iniciats. Elcaracteritza un cert distanciament i una contemplació intel•lectual, front al talant passional, emotiu i vitalista de l’anomenada «cultura popular».
Aquests postulats adquiriren una evident...