Humanisme

Humanisme: Linia de pensament amb el proposit de recuperar,i d'enllaçar amb l'actualitat,les obres dels autors de l'Antiguitat classica.
No es pas erudicio en l'antiguitat grecollatina,tampoc no es paganisme,no es un cos de doctrina,es la projeccio de l'home:consisteix a esguardar-ho tot amb ulls humans,a capir-ho tot amb intel.ligencia humana,a estimar-ho tot amb cor humà.
Caracteristiques:ansia desinteressada pel saber,la valoracio de la intel.ligencia,de la bellesa i dels llibre,models morals dels classics son font de bellesa,l'humanisme catala nomes te repercussio en l'evolucio de la prosa.

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la historis(l'edat Mitjana)i la prescencia de noves actituds davant el mon que duran cap al queanomenem Edat Moderna: es tracta de L'Humanisme un corrent ideologic que impregna una nova etapa historica: el Renaixement.

Al segle XIV la rao humana es va imposant a l'hora d'entendre el mon per damunt d'aquella rao divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval.
Teocentrisme:(Deu es el centre de tot)que va dirigir la mentalitat de l'Edat Mitjana va quedant arraconat per una novamanera d'enfrontar-se al mon i d'entendre'l.
Antropocentrisme: que col.loca l'esser huma,posseidor de la capacitat de raonar,com a eix de totes les coses,perque es l'unic esser de la creacio capaç de pensar,de reflexionar sobre ell mateix i sobre el mon on viu.
Ens trobem davant d'una nova actitud que s'enfronta a la vida amb molta mes seguretat,confiant en el potencial de la ment humana per doanrrespostes racionals a les questions fonamentals de la vida.
ITALIA:EL BRESSOL DE L'HUMANISME: El segle XIV italia es fonamental per poder copsar la intensitat de l'humanisme i la força que adquiri en la seva expansio posterior a tot Europa.
A les ciutats s'hi movia la classe social que,a partir d'aleshores prengué les regnes del món:la burgesia.Aquesta classe imposà els seus gustos i les sevesinquietuds i,també,el seu racionalisme.
A Italia es dona una estructura sociopolitica excepcional:les ciutats Estat(semblants a les ciutats Estat gregues de l'antiguitat).Farcides de palaus habitats per una burgesia cada vegada mes puixant,en luxe i bellesa.Les ciutats es feren poderoses i generaren un sist.bancari nou basat en la competencia lliure fonamentada en els gremis.

El Trecentoitalia:canvi de mentalitat,emparat i impulsat per una classe burgesa cada cop mes poderosa,cristal.litza a Italia al segle XIV(Trecento)i origina el corrent que es coneix com a Humanisme.Els intel.lectuals restudien grec i llati,escriuen amb la funcio primordial de crear bellesa.La literatura comença a ser considerada una realitat artistica i amb un valor inmens.

El dolce stil nuovo: va batejaraquesta nova manera de concebre la creacio poetica,aplegant sota aquest vel tots els autors que,en italià feien poesia apartant-se de l'estil trobadoresc.
Abandonada la visio feudal de la dama,els autors italians del Trecento introduiren el concepte de dona angelicata:interpreta la bellesa de l'estimada com a simbol d'elevacio espiritual,va ser Francesco de Petrarca.

Dante Alighieri(1265-1321):Vaconvertir la figura de la Beatriu en l'eix central de la seva obra.El conjunt de la seva produccio literaria es pot dividir en tres apartats: l'obra poetica,en italia,esta representada per la Vita nuova,historia del seu ideal d'amor,l'obra doctrinal escrita en llati,i la Divina comedia,una de les obres cabdals de la literatura europea: a traves d'aquest poema al.legoric,que descriu l'estructura del'altre mon segons la concepcio de l'epoca,Dante vol demostrar que per aconseguir la felicitat cal fer un llarg cami.

Francesco Petrarca(1304-1374): Fill d'una antiga familia toscana exiliada a Avinyo,l'any 1327 es va enamorar,segons conta,d'una noia,Laura nomes de veure-la,a l'esglesia de Santa Clara. Aquesta noia va ser la font de la seva inspiracio:als seus poemes hi explica l'amor que...