Humanismo crisriano

L’HUMANISME CRISTIÀ

A l'Humanisme Cristià la identitat fonamental és Jesucrist, qui és l’afirmació de l'home. El cristianisme neix amb l'experiència en que Jesús de Natzarè es va sentir fill. Elmissatge sencer de Jesús sobre el regnat i la voluntat de Déu serà orientat a Déu com a Pare. Jesús li diu “EL MEU PARE” amb espontània naturalitat, amb franquesa, amb familiaritat.

Desprésd'aquesta anuncià que els homes podíem parlar i pregar a Déu “Pare “;i que havíem de portar-nos com a germans en un marc de fraternitat universal i esperar un regne de justícia i d'amor. (la clauhumanista del cristianisme)

Aquest és el fonament del projecte global o utopia humanista d'inspiració cristiana, la nova concepció de Déu, de l'home, de la història i del món perquè es pensa que ellsactuaran amb coherència, amb afinitat a Jesús.

Si L’home és conseqüent amb la seva fe en Crist no pot tenir cap altre humanisme que l'humanisme cristià.

És un projecte amorós basat en unspropòsits que li donen viabilitat, sentit i orientació; malgrat les dificultats i ensopegades egoistes a que s'enfronta qui vol construir un món fraternal i digne dels fills de Déu .

És un Humanismedefinit en tres aspectes:
:
• L'Humanisme de l'Amor. No un amor qualsevol, sinó un amb fort accent en la generositat desinteressada sobre els símbols revelats per Jesús, Déu Pare - Fill - Germans. Estemconvidats i convocats a viure estimant-nos com a germans, també a què són enemics, i això de manera pràctica, renunciant a la venjança i tornant bé per mal.

• L'Humanisme de l’Esperança. Unaesperança solidària atès que l’arribada del regne de Déu no és per al benestar d'un o de pocs, sinó per a tots, i la seva construcció és també i encara primàriament, tasca de tots, en perpetu procéscreatiu.

• L’Humanisme de la Justícia. Perquè mira el que és transcendent però no oblida la realitat. És per això, un humanisme de lluita per la justícia, allà on la justícia no és realitat.

Com a...