humanismo

L’HUMANISME
L’Humanisme va ser un moviment intel·lectual que va néixer a Itàlia durant el segle XIV i es va escampar per tot Europa a la primera meitat del segle XV, donant lloc a una nova etapa històrica, el Renaixement. L’Humanisme és l’aspecte filosòfic i literari del Renaixement.
L’Humanisme defensava que l’home era la mesura de totes les coses, per tant, es passa d’una societatmedieval teocèntrica, en què Déu era el centre de l’Univers, a una societat antropocèntrica, on l’home passa a ser el centre del món. Els humanistes defensen que la raó és la única font de coneixement, i en canvi, no basen els seus coneixements ni les seves idees en la religió. Durant el Renaixement existirà una gran confiança en la intel·ligència de l’ésser humà i en la seva capacitat creativa. Elshumanistes, i més tard els homes del Renaixement, tenen un profund coneixement de la cultura clàssica, és a dir, grecollatina, en la llengua, l’art i literatura.
Itàlia: bressol de l’Humanisme
La crisi del final de l'edat mitjana es va concretar en una nova visió del món i sobretot de l'home, és a dir, si fins aleshores l'home havia estat sotmès al poder teocràtic, se'n va alliberar i es va posarell mateix com a centre de l'univers. Aquesta nova manera d'enfocar l'home va sorgir a Itàlia, un país on es van donar les condicions que la van fer possible. Aquestes condicions les podem concretar en l'escassa incidència que hi van tenir el feudalisme i la cavalleria, cosa que va facilitar que ben aviat hi sorgissin les ciutats estats, les quals van potenciar una classe social nova, laburgesia. Aquesta es va anar fent cada vegada més forta gràcies al comerç amb Orient, potenciat per les croades. Aquest comerç va generar el sistema bancari del qual Itàlia va ser la capdavantera. Una altra condició que va influir va ser la cultura. El canvi de mentalitat impulsat per una classe burgesa, cada cop més poderosa, va tenir lloc al segle XIV, conegut com el Trecento italià, que va donar llocal naixement del nou moviment ideològic, l’Humanisme. Aquest moviment juntament amb l’aparició de l’impremta va donar lloc a la difusió d’aquest nou corrent per tot Europa i així mateix creant una nova etapa històrica, el Renaixement.
A les ciutats del nord d'Itàlia, tot i que la poesia trobadoresca hi va tenir una gran influència, els poetes italians van ser els primers que van deixar defer poesia d'estil trobadoresc i van començar a conrear el que es va anomenar dolce stil nuovo. A més, els autors italians del Trecento van introduir el concepte de la donna angelicata, que és la interpretació de la bellesa de l’estimada com a símbol d’elevació espiritual.
Els autors de més importància d’aquest moviment a Itàlia van ser Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.Dante Alighieri (1265-1321) és considerat un dels més grans literats italians i també un dels més grans a nivell universal. Quasi tot la seva obra és basa entorn la figura d’una dóna anomenada Beatriu, de la qual es va enamorar bojament i només va tenir oportunitat de veure-la en tres ocasions, però mai va dirigir cap paraula amb ella. La seva obra literària la podem dividir en : l’obra poètica,escrita en italià, la trobem representada per la Vita nuova, on explica la història del seu ideal d’amor mostrant una clara influència de la poesia amorosa trobadoresca i suposa el punt culminant del dolce stil nuovo, nom que rep la poesia escrita en la llengua vernacla en la Florència d'aquells anys, i l’obra doctrinal, escrita en llatí, on destaca la seva obra mestre la Divina Comèdia, un poemaal·legòric que mostra un procés de perfecció per poder arribar a la felicitat humana i divina mitjançant el pas entre el infern, el purgatori fins a arribar al paradís.
Francesco Petrarca (1304-1374) va ser un poeta i humanista italià, considerat el primer i un dels més importants poetes lírics moderns. El seu ampli coneixement dels autors de l'antiguitat i la seva restauració del llatí...