humanitats

Palau i Fabre, Josep, "Actualitat i perennitat de Rosselló-Pòrcel", Quaderns de l'Alquimista, Barcelona, Proa, 1997
De sobte, Imitació del foc, que era una obra diversa, esdevenia una afimació que m'ajudava a afermar-me en mi mateix. Durant aquells anys -em refereixo, no cal dir, als anys quaranta-, no vaig trobar, per a la meva vocació, cap estímul equiparable al que em va procurar el granllibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Seré encara més explícit: jo cercava i trobava, en l'obra cabdal del nostre poeta llò que més tard havia de cercar i trobar, en un grau centuplicat i més alt, i en el camp de la plàstica, en l'obra de Picasso: la diversitat essencial.
Si els poemes que integren Imitació del foc els poseu per ordre cronològic, com ja ha estat fet, obteniu un llibre molt diferent[...] Un llibre de poemes solia ser ordenat atenint-se a la mètrica i als aspectes formals dels poemes (sonets, tankes, romanços) o bé obeint els gèneres literaris (sàtires, elegies, odes, cançons) o, encara, a causa de la temàtica (paisatge, amor, mort). [...] Donà al seu llibre una estructura que suposa un plantejament substancial i, per tant, metafísic, de l'element essencial del seu llibre, queés el foc. Car el foc de Rosselló-Pòrcel, el d'Imitació del foc, no és el de la llar de foc, ni el de la foguera, ni tan sols el de l'incendi. És el foc substància, subjacent en els altres i que, per tant, en certa manera els possibilita. Si el seu foc ho és tot, o si el poeta es considera comprès en l'element foc, aleshores cal que aquest abraci tots els aspectes de la creació: elsmés quotidians, els més recòndits i els més devastadors. He definit els tres apartats del seu llibre: Fira encesa, Rosa secreta, Arbre de flames.
En realitat, l'obra de Picasso posava en , enentredit, públicament, l'antic concepte de la identitat. La crítica a aquest concepte ja havia estat formulada abans per un altre poeta, Rimbaud, que la condensà en la cèlebre fórmula: "Jo és un altre."La diferència fonamental entre la diversitat rimbaudiana (car Rimbaud es renova en cada poema) i la picassiana rau en el fet que la del primer és rectilínia, com si al seu davant existís una fita o una meta a la qual ell hagués d'arribar ineluctablement. [...] la diversitat picassiana difereix considerablement de la de Rimbaud. Picasso sembla partir d'un centre, d'una plataforma o d'un punt dereferència interior al qual retorna constantment i que li permet de reprendre l'aventura en una altra direcció. Allà on el primer és rectilini, ell és radial. Diguem que la diversitat de Rosselló-Pòrcel s'assembla molt més a la de Picasso que a la de Rimbaud.
La personalitat humana havia estat sotmesa, secularment, a unes normes restrictives tan intenses que l'inhibien d'ella mateixa, quel'impedien de desplegar les seves possibilitats latents. Les tres personalitats esmentades encarnen, per a nosaltres, l'alliberació dels antics lligams, la ruptura amb aquelles presons. L'alliberació no ha pogut fer.se sense una certa violència, proporcional al grau de pressió -de compressió- que la persona havia sofert. [...] He de dir que aquesta desintegració és per a mi l'anunci d'un home nouenterament alliberat dels antics tabús, i que aquest home és encara un home a venit, que veig prefigurat en la figura de Picasso.
El seu mètode, en Imitació del foc -com el de Picasso, com el d'Apollinaire, com el de Stravinsky- és el mimetisme, que suposa una permeabilitat davant del model o de l'obra admirada molt superior a la de l'artista tradicional. Una permeabilitat que requereix laidentificació i que gairebé no és concebible sense un acte d'amor. Imitació del foc va aparèixer just en el moment que calia per salvar-nos. Si aquesta obra, aparentement no engatjada, va servir-me i va servir una generació d'universitaris -la dels anyus quaranta- a desgrat de no contenir cap himne patriòtic, ni cap discurs polític, ni cap indicació doctrinal precisa, és perquè va molt més enllà...