Hume: fonament de la moral

En aquesta Investigació Hume es pregunta sobre el fonament general de la moral, si prové de la raó, o al contrari, del sentiment. Si la moral és igual per a qualsevol ésser racional o si, comsucceeix en assumptes estètics, no es fonamenta totalment en “la constitució particular de l’espècie humana”.
Les seves posicions són:
1) El sentiment determina la moral.
2) La virtut és tota accióo qualitat mental que ens produeix un sentiment plaent d’aprovació; el vici és el contrari de la virtut.
Hume accepta que tant la raó com el sentiment intervenen gairebé en tota conclusió odeterminació moral. Assenyala que, com que un dels fonaments més importants de la positivitat moral, consisteix en la utilitat d’una acció, llavors la raó intervé en tota decisió. És la raó humana la que potpreveure les tendències d’accions, i indicar-ne les conseqüències beneficioses, la qual cosa no vol dir que no hi hagi grans controvèrsies.
Encara que la raó pugui preveure les conseqüències de lesaccions humanes , no pot produir per ella mateixa l’aprovació o blasme moral. Perquè la raó ens documenta sobre les diferents tendències de les nostres accions, i la humanitat, és un sentiment, quedetermina la nostra preferència per a les que són beneficioses, atès que la utilitat d’una acció no és sinó una tendència a un cert fi. Per tant, cal un sentiment que es manifesti per ell mateix i queens faci preferir les tendències útils a les perjudicials. Aquests sentiments són els que Hume anomena sentiment d’humanitat.
Hume presenta un argument per defensar la seva tesi; suposa que la hipòtesianterior sigui falsa sobre el paper de la raó i el sentiment en les decisions morals; llavors una hipòtesi falsa pot semblar veritable si es manté a un nivell de generalitats però es impossible queen un cas particular s’esdevingui intel·ligent si atribuïm tota distinció moral a la raó, sense intervenció del sentiment.
Per tant la raó humana s’ocupa, segons Hume, de qüestions de fet o de...