Hume

MIQUEL BLAY: ELS PRIMERS FREDS

Escultura catalana del segle XIX. Realisme (1892). Marbre. Museu d’Art Modern de Barcelona.

El conjunt escultòric el formen dues figures nues d’un vell i unanena. Estan asseguts en un banc, ell en posició frontal però amb la mirada absent o lleugerament perduda, les mans plegades damunt els genolls i les cames lleugerament separades. El vell porta barba iels cabells una mica llargs, i el seu posat és resignat. La nena té el cap reclinat al pit del vell, porta els cabells llargs i ondulats, enretirats cap al cantó esquerre, de manera que cauen sobre elcos del vell, posició que permet de veure-li la cara, orientada cap amunt, com si mirés el vell; els ulls estan tancats, però, amb un aire més aviat somniador, esperançat. Té les cames juntes i elspeus de puntetes, l’un damunt de l’altre, perquè no arriben a terra. Les dues figures estan captades amb un estricte realisme com si emergissin resignades del marbre. Expressen una emotivitat quetranscendeix l’anècdota narrativa per tornar-se universal. El contrast entre el realisme i l’idealisme significa la transició de l’academicisme a la modernitat escultòrica.

Blay combina el domini de latècnica acadèmica amb la voluntat de superar el realisme merament descriptiu. Es mou entre la tradició i la introducció dels moviments d’avantguarda.

Miquel Blay va realitzar aquesta obra a Roma il’exposà per primera vegada a Madrid, on va tenir una acollida extraordinària. Un any més tard la presentà a la Sala Parés de Barcelona, en una exposició col•lectiva del Cercle Artístic de Sant Lluc,del qual Blay era membre. Obtingué menció extraordinària a l’Exposició de Belles Arts del 1894. Posteriorment les escultures de Blay van anar prenent un caràcter més proper al simbolisme, com aPerseguint la il•lusió, del 1903, on es nota clarament la influència de Camille Claudel, i el modernisme. Posteriorment va experimentar un retorn al classicisme

Rodin i Meunier van exercir una gran...