Hume

ABSTRACT DEL TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA
Teoria empirista del coneixement
Per començar, l'autor defineix la “percepció” com qualsevol cosa que pugui aparèixer en la ment. Exposa la distinció, evident, entre les percepcions fortes i les dèbils: les primeres, les“impressions”, la tipologia del qual pot ser de sensacions o de passions o emocions. Les segones, les “idees”, són les que provenende la reflexió de la passió o de la sensació. Així doncs, la primera proposició que postula és que totes les percepcions dèbils, les idees, es deriven de les fortes, les impressions; i que no es pot concebre cap idea de la que no haguem tingut cap impressió prèvia, que no hàgim experimentat.
Anàlisi de la causalitat
En aquest apartat, l'autor postula les proposicions o principis circumstancialsque es donen en tots els successos, esdeveniments o “qüestions de fet”, que, en un inici, creu el més important és el de causa-efecte. Per analitzar-ho, exemplifica amb una experiència de dues boles de billar, una de les quals en previ moviment fa moure l'altra en xocar-hi. D'aquí en desprèn que en tots hi ha: contigüitat en el temps i el lloc, prioritat en el temps, i conjunció constant inecessària entre causa i efecte. És l'experiència la que ens ha permès arribar a aquestes inferències, i no la raó o inducció. Però per molta experiència que poguéssim acumular, mai podríem afirmar que la naturalesa és uniforme i que no pugui canviar, i que el futur hagi d'estar d'acord amb el passat. Tanmateix, l'única guia de la vida és aquesta costum, no la raó, ja que aquesta acorda passat i futur,cosa que la raó mai podria fer.
Anàlisi de la creença
I és la costum, l'experiència, la que ens condueix la ment a l'efecte habitual i anticipar-ne la visió. La creença és una concepció que dotem del sentiment d'esperar que succeeixi, amb el motiu que és habitual, ja que ho hem percebut en forma d'impressió anteriorment i creiem que es repetirà. Per tan, la creença és una idea que té una relaciómés pròxima amb les impressions, i en conclusió, és una idea forta.
Crítica empirista dels conceptes metafísics
La causa rep ara la característica de poder, força o energia, i en busca la idea annexa. La idea de Déu tan sols són composicions o associacions d'idees en les nostres ments, no fruit de cap impressió. Seguir creient en un objecte quan hem deixat de percebre'l és tan sols una creença.Hume, més que descartar el subjecte, el defineix d'una manera diferent a la de Descartes: l'ànima o la ment és formada per un conjunt de percepcions que no li són inherents, i en formen, no li pertanyen, pel que no és tampoc una substància, ja que està en constant canvi.
El problema de la llibertat
En la necessària interacció de matèria, no hi ha indiferència o llibertat, tan sols podemexaminar-ne la causa i l'efecte. La conjunció constant entre aquestes dos, però, descartada abans, la considera impossible de descobrir, ja sigui degut a les nostres limitades sensacions o raó. Malgrat aquesta última afirmació, el que pretén Hume és dir que la llibertat o “lliure albir” està determinada per la conjunció necessària dels successos.
L'associació d'idees
La nostra ment o imaginació té lacapacitat de compondre idees, i també d'unir-les, i separar-les. Cal tenir en compte que hi ha una mena de relació “secreta” entre les idees que fa que tendim a unir-les o associar-les. És l'anomenat “apropos”, que redueix els seus principis d'associació en la “semblança”, la “contigüitat” i la “causalitat”.
Apèndix I “Sobre el sentiment moral”
En aquest llibre, Hume comença defensant l'ètica dela utilitat d'una acció o qualitat per a la societat. El problema és la divergència d'opinions generada al voltant d'aquesta valoració, ja sigui pels dubtes que en sorgeixin o les posicions enfrontades, però considera que aquesta controvèrsia es reduiria si es busqués la utilitat de l'acció.
Però, com descobrir la qualitat o acció que és més útil? Ni la més precisa i millor raó no és suficient...