Hume

HUME

Hume és empirista per tant sustenta que tots els continguts de la ment tenen l'origen en l'experiència i que conèixer la realitat vol dir conèixer a partir de les percepcions. Hume adiferència de la resta d’empiristes no creu que la ment sigui com un paper en blanc sinó que ja tenim unes estructures.

Hume diferencia dos tipus de percepcions segons la seva intensitat: primer, lesimpressions, immediates de l'experiència (com ara les sensacions, emocions passions) per exemple tocar gel, sents que és fred, humit dur... i segon, les idees, còpies impressions, menys vives, petjades quequeden a la ment de les impressions. Per exemple, recordar el gel que vas tocar, aquest record és menys viu que tocar directament el gel.
Pel que fa a com percebem no és un procès tant senzill. Lespercepcions poden classificar-se segons simples o complexes , tant les impressions com les idees, poden classificar-se segons la seva composició en simples (taca vermella) o complexes(sang( color,olor, textura) que provenen d’una associació d’idees simples.
Defensant que el coneixement prové de la percepció, Hume ho defensa amb l’exemple d’un cec que al no veure-hi no te la idea de colors perquèmai n’ha tingut la impressió. Els somnis dels cecs no hi ha colors perquè no els han vist mai.
La diferenciació temporal de les percepcions (és a dir, que una cosa passa després d’una altra) permet aHume diferenciar un coneixement fals d’un vertader. Com que una idea és còpia d’una impressió, cal mirar de quina impressió provenen i sabrem si són verdaderes o falses les idees. Ex: déu, jo, elmón… Aquest procediment s’anomena principi de còpia.
L’associació d’idees simples per conformar les complexes es fa a partir de la imaginació i memoria, facultats que Hume considera innates. Les ideess’associen per: semblança, contigüitat (properes temps i espai, ex: platja ( sorra, vaixells…) i causa-efecte (ex: pensar que una ferida porta dolor)
La llei d’associació causa-efecte fonamenta que...