Hume
Páginas: 3 (669 palabras)
Publicado: 8 de mayo de 2012
Filosofia
23.04.2012
La concepció de les idees de Plató, Descartes i Hume.
El terme idea neix amb Plató i la seva divisió del món entre el món sensible i el món de les idees, l'autènticamentreal. Així, les idees són, per Plató, l'autèntica realitat que el món visible o sensible es limita a copiar. Plató defensa dos mons diferents i separats, com si existissin les idees separades de lescoses. Segons els racionalistes, algunes idees són innates, són l'activitat mental pròpia de l'home. De fet Descartes distingia entre tres classes d'idees: les innates de naixement, les adventíciesd’experiència i les fictícies de creació o composició. En canvi, per als empiristes com Hume, són simplement noms, abstraccions per designar un conjunt de processos mentals a partir de sintetitzar dadesde l'experiència.
La concepció de les idees de Plató la trobem en la seva teoria de la realitat de dualisme metafísic, en què divideix la realitat en món intel·ligible, de les idees, formes oessències i món sensible. El de les idees és el de la permanència. És exterior i anterior al nostre món concret, el món sensible. Recull la visió de Parmènides segons la qual hi ha d’haver un lloc permanenti estable d’essències. Aquest món és una còpia del món sensible. Segons ell, el coneixement del món de les idees és el dels objectes ideals i essencials, estables i que no canvien. Per tant, lavalidesa és absoluta i universal, és a dir, vàlida en tots els casos. Recull la voluntat socràtica segons la qual hi ha d’haver algun concepte universal vàlid per tots. Finalment, Plató divideix l’home enànima i cos, i l’ànima és immortal i prové d’aquest món de les idees.
D’altre banda, Descartes defensa que tot l’univers mental està mancat de certesa i que cap saber pot escapar del dubte metòdic, id’aquí la frase “penso, per tant existeixo”. Qualsevol pot fer l’exercici del dubte metòdic, arribarà al cogito o a pensar però seguirà tenint el problema inicial o preguntes. I d’aquí la...
23.04.2012
La concepció de les idees de Plató, Descartes i Hume.
El terme idea neix amb Plató i la seva divisió del món entre el món sensible i el món de les idees, l'autènticamentreal. Així, les idees són, per Plató, l'autèntica realitat que el món visible o sensible es limita a copiar. Plató defensa dos mons diferents i separats, com si existissin les idees separades de lescoses. Segons els racionalistes, algunes idees són innates, són l'activitat mental pròpia de l'home. De fet Descartes distingia entre tres classes d'idees: les innates de naixement, les adventíciesd’experiència i les fictícies de creació o composició. En canvi, per als empiristes com Hume, són simplement noms, abstraccions per designar un conjunt de processos mentals a partir de sintetitzar dadesde l'experiència.
La concepció de les idees de Plató la trobem en la seva teoria de la realitat de dualisme metafísic, en què divideix la realitat en món intel·ligible, de les idees, formes oessències i món sensible. El de les idees és el de la permanència. És exterior i anterior al nostre món concret, el món sensible. Recull la visió de Parmènides segons la qual hi ha d’haver un lloc permanenti estable d’essències. Aquest món és una còpia del món sensible. Segons ell, el coneixement del món de les idees és el dels objectes ideals i essencials, estables i que no canvien. Per tant, lavalidesa és absoluta i universal, és a dir, vàlida en tots els casos. Recull la voluntat socràtica segons la qual hi ha d’haver algun concepte universal vàlid per tots. Finalment, Plató divideix l’home enànima i cos, i l’ànima és immortal i prové d’aquest món de les idees.
D’altre banda, Descartes defensa que tot l’univers mental està mancat de certesa i que cap saber pot escapar del dubte metòdic, id’aquí la frase “penso, per tant existeixo”. Qualsevol pot fer l’exercici del dubte metòdic, arribarà al cogito o a pensar però seguirà tenint el problema inicial o preguntes. I d’aquí la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.