HUME

1. L'empirisme El segon gran moviment filosòfic de l'edat moderna es l'empirisme. Alguns dels seus
plantejaments apareixen com a resposta critica a les tesis racionalistes. Els principals empiristes son:
Locke, Berckley, Hume alguns d'ells formen part del moviment il·lustrats. Tot coneixement deriva en
ultima instancia de l’experiència sensible de les sensacions externes o dels estatspsicòlegs interns. Les
principals característiques de l'empirisme son:
- tot coneixement comença amb l’experiència sensible
- negació de les idees innates
-el coneixement es coneixement d’idees i percepcions, no coneixem directament la realitat sinó les idees
sobre la realitat.(aquí racionalistes i empiristes coincideixen)
-tot coneixement nomes es pot justificar a partir de l’experiència sensible.El sentits son l’únic criteri per
decidir la veritat o falsedat d'una proposició sobre els fets. Explicat a la inversa serà: si no es possible
assignar a un pensament auna experiència sensible cal rebutjar aquest pensament.
- en el camp dela ciència la física de Newton ocupa el lloc de la física cartesiana. Newton explica els
fenòmens físics snse recórrer a hipòtesis metafísiques inobservables,la fisca i/o les matemàtiques es
converteixen en la ciència model.
4. L'objectiu de la filosofia de Hume Hume es va proposar fi en les qüestions relatives a la naturalesa
humana i al comportament, el mateix que havia fet Newton, o sigui, arribar a un coneixement a partir
d'una base empírica. Així en la introducció d'aquest tractat, Hume diu " com que la ciència de l'home es la
únicafomentació solida de tota les altres esta clar que la única fomentació solida que podem donar a
aquesta ciència haurà de basar-se en l’experiència i l’observació". En el model experimental hi ha el
mètode que cal seguir en les ciències humanes, la mateixa objectivitat que els científics aconsegueixen en
les ciències naturals.
El primer pas serà analitzar els processos mentals pels quals s'adquireix elconeixement.
Després Hume aplicarà aquests resultats a l’anàlisi dels problemes metafísics cartesians:-la substancia
material ( el mon) -la naturalesa de l’ànima o identitat personal (el jo) -la existència de la divinitat (Déu)
5. Impressions i idees Els materials bàsics a partir dels quals es construeix el coneixement son: les
percepcions k Hume divideix n impressions i idees.
La diferenciaentre una i l’altre radica en el grau de força i vivacitat. Les percepcions k entren amb mes
força les podem anomenar impressions i inclou sensacions, passions i emocions. Per idees entén les
imatges febles de les impressions quan pensem i raonem.
A)Empirisme psicològic: aquest principi ens diu k qualsevol idea es una copia o una derivació dalguna
impressió prèvia. Aquesta teoria eliminal’existència d’idees innates ja que aquestes no deriven de cap
experiència precedent.
B)Empirisme epistemològic: aquest mateix principi d la copia d les impressions permet també
rebutja aquelles paraules k de fet no tenen cap significat ja k aludeixen a una idea k no representa cap
impressió quan ens trobem amb aquest termes buits amb idees k no son copia d cap impressió cal
rebutjar-les com aidees falses, si una idea no deriva d la experiència es una idea inútil sobre la qual no cal
discutir segons Hume. Hume aplica aquest procediment n l’anàlisi dels conceptes metafísics cm x
exemple l d substancia, anima, ment, causalitat, llibertat... K x Hume perden la seva importància no poder
mostrar un origen empíric.
6. Memòria i imaginació Les idees apareixen n la memòria segons el mateixordre de aparició de les
impressions, la imaginació pot relacionar les idees lliurement o sigui transformar o alterar l’ordre d les
idees.
A)Lleis de associació d idees: la imaginació segueix també unes pautes dassociació didees, certs
continguts mentals atrauen espontàniament a altres, les lleis d associació didees son 3:
semblança, contigüitat (en el temps o en lespai) i causalitat...