Hume

Sobre el sentiment moral 102. Si la hiptesi anterior s acceptada, ens ser fcil ara determinar la primera qesti proposada, relativa als principis generals de la moral i encara que vam posposar la decisi daquesta qesti per no embolicar-nos llavors en intricades especulacions, inadequades en discursos morals, hem de prosseguir-la ara i examinar en quina mesurada la ra o el sentiment entren en totesles decisions dalabana o de censura. Suposat que un fonament principal de lalabana moral est en lla utilitat de qualsevol qualitat o acci, s evident que la ra ha de tenir una participaci notable en totes les decisions daquesta classe ja que res, sin aquesta facultat, pot instruir-nos sobre la tendncia de les qualitats i accions i assenyalar les seves conseqncies beneficioses per a la societat iper al seu possessor. En molts casos s un afer subjecte a gran controvrsia poden sorgir dubtes, donar-se interessos oposats i ha de donar-se preferncia a un extrem, per subtils consideracions i per un petit predomini de la utilitat. Aix s de notar, particularment, respecte a la justcia, com s natural suposar per aquesta espcie dutilitat que acompanya a aquesta virtut. Si cadascun dels casos dejustcia fora til, com els de la benevolncia, a la societat, la situaci seria ms simple, i rares vegades estaria subjecta a controvrsia. Per com els casos individuals de la justcia sn perniciosos amb freqncia en la seva primera i immediata tendncia, i com els avantatges per a la societat resulten noms de lobservaci de la regla general i de la concurrncia i combinaci de diverses persones en la mateixaconducta equitativa, el cas aqu es torna ms intricat i complex. Les diverses circumstncies de la societat, les diverses conseqncies de qualsevol prctica, els diversos interessos que poden proposar-se tot aix, en moltes ocasions, s dubts i subjecte a gran discussi i enquesta. Lobjecte de les lleis municipals s determinar totes les qestions respecte a la justcia els debats dels ciutadans lesreflexions dels poltics els precedents de la histria i arxius pblics tots ells sadrecen al mateix propsit. I sovint sn necessaris una ra o judici molt precisos per pronunciar la determinaci vertadera entre tan intricats dubtes, nascudes dutilitats fosques o oposades. 103. Per, encara que la ra plenament assistida i millorada sigui bastant per instruir-nos sobre les tendncies tils o pernicioses de lesqualitats i accions, no s, per si sola, suficient per produir cap censura o aprovaci moral. La utilitat s noms una tendncia cap a cert fi i, si el fi ens fos totalment indiferent, sentirem la mateixa indiferncia pels mitjans. Fa falta que es desplegui un sentiment per donar preferncia a les tendncies tils sobre les pernicioses. Aquest sentiment no pot ser sin un sentiment per la felicitat del gnerehum, i un ressentiment per la seva misria, ja que aquests sn els diferents fins que la virtut i el vici tendeixen a promoure. Per tant, la ra ens instrueix sobre les diverses tendncies de les accions, i la humanitat distingeix a favor de qu sn tils i beneficioses. 104. De lanterior hiptesi apareix clara la divisi entre les facultats de lenteniment i del sentiment en totes les decisions morals. Persuposar que aquesta hiptesi s falsa far falta, doncs, buscar una altra teoria que sigui satisfactria i matreveixo a afirmar que no sen trobar cap, mentre suposem que la ra s lnica font de la moral. Per provar-ho convindr sospesar les cinc consideracions segents (I). s fcil per a una hiptesi falsa mantenir una aparena de veritat mentre no es surt de generalitats, usa termes indefinits i empracomparacions en comptes dexemples. Aix s notable, particularment, en aquesta filosofia que adscriu el discerniment de totes les distincions morals noms a la ra, sense que el sentiment concorri. s impossible que, en cap cas concret, pugui fer-se intelligible aquesta hiptesi, sigui quina sigui lespeciositat de la figura que prengui en declamacions i discursos. Examinis el crim de la ingratitud, per...