hume

El pa, que vaig menjar abans, m'alimentava, és a dir, un cos amb tals qualitats sensibles era, al mateix temps, dotat amb tals poders ocults. ¿Se'n segueix, però, que un altre pa, en una altraocasió, ha d'alimentar-me també i que sempre hi han de concórrer les mateixes qualitats sensibles amb els mateixos poders ocults? La conseqüència no sembla de cap de les maneres necessària. Si més no, hom hade reconèixer que hi ha una conseqüència treta per la ment, que hom ha fet certs passos, que hi ha un procés del pensament i una inferència que requereix explicació. Aquestes dues proposicions sónben lluny d'ésser la mateixa: M'he adonat que sempre un objecte tal va acompanyat d'un efecte tal, i preveig que d'altres objectes, que són aparentment similars, aniran acompanyats d'efectes similars.Admetré, si això us complau, que una proposició pot inferir-se correctament d'una altra; sé, de fet, que sempre n'és d'inferida. Ara, si hom insisteix que és una cadena de raonaments la que fa lainferència, desitjo que hom mostri aquest raonament. La connexió entre aquestes proposicions no és intuïtiva. Cal un intermediari que permeti que la ment estableixi una tal inferència, si realment s'hiarriba per mitjà del raonament i l'argumentació. Haig de reconèixer que el que és aquest intermediari ultrapassa la meva comprensió, i pertoca demostrar-lo als qui asseguren que existeix de veritat i queés l'origen de totes les nostres conclusions sobre qüestions de fet.
D. HUME. Investigació sobre el coneixement humà. Secció IV
1.- Explica breument les idees principals del text i com hiapareixen relacionades.

2. Caracteritzeu la concepció del coneixement empíric (és a dir, coneixement a partir de l’ experiència) que tenia Hume i que es pot deduir del text. Compareu-la amb la concepciódel coneixement dels racionalistes.

3.- Què vol dir Hume quan afirma que “La connexió entre aquestes proposicions no és intuïtiva. Cal un intermediari que permeti que la ment estableixi una...