Huuunn

fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara madurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua valenciana aconsegueix la seua maduresa literària,deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la catalana prosa), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels seglesposteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat. Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge(publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'època, tot i que freqüentment aquesta obra se sol excloure i se sol començar amb Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viurea València, on va escriure la major part de les seues obres. Com a teòleg i predicador la seua obra fou de caràcter religiós (per a complementar la seua tasca de predicador), i es presentava "permanera simple e grossera", amb llenguatge popular amb l'objectiu d'arribar al poble pla.


Llibre del Tirant lo Blanc
Ja pròpiament en el segle XV i amb autors valencians, hem de començar amb Jordi deSant Jordi, amb una poesia encara marcadament dins de l'estil trobadoresc, tot i que amb influències de Petrarca, com a precursor de la poesia del Renaixement. També en l'àmbit de la poesia, AusiàsMarch despunta com el millor poeta de l'època en totes les llengües romàniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un mínim d'influència trobadoresca i provençal) i que tracta uns temesreals i personals, allunyant-se de la idealització dels autors anteriors, tant en la seua perspectiva personal (algunes de les seues obres són una anàlisi introspectiva de l'home renaixentista), com defigures molt idealitzades de les dones i del propi ésser humà.

Joanot Martorell marca un principi i un després de la novel·la europea amb el Tirant lo Blanc, encara avui dia l'obra més important...