Icarus

Icarus

























-I què vols que faça al respecte?
-Que prenguéssiu mesures més... dràstiques.
-Què insinueu? Què li lleve la vida al meu fill?- fe unapausa breu- no sabeu el que us dieu. Aniré a Lleida, parlaré amb aquest catalans.
***
Feia una nit d’estiu calorosa de juliol; hi havia lluna plena, una perla brillant penjant d’aquell cel pled’alguns estels brillants que il·luminaven els camps, els valls i les muntanyes, envoltant la petita població i fortalesa de Cardona. Arnau acompanyat de la seva estimada Rebeca baixaren tots junts pel camíprincipal del poble, allunyant-se fins a un petit mont on hi havia sota un pinyer gegantesc. Els dos van seure avall d’aquell arbre tots junts, del qual experimentaren mútuament els plaers carnals.Arnau contemplava el seu cabell vermell llarg, els seus ulls, tenyits d’un blau grisenc que brillaven a la llum de la lluna i el seu somriure. En el poble eren festes, així que Rebeca i Arnau poguerenestar més temps en aquell lloc intimidant. Quan es fe mes tard els dos tornaren per camins diferents al poble, per a que ningú sospità res de la seva relació.
Arnau torna pel camí del nord del poble;allí de peu l’esperava una noia d’uns cinc anys major que ell, alta, de cabells rosos, amb els braços creuats. Es tractava de l’Ana, la seva germana.
-Es pot saber que feies tan de temps fora?- deiaalarmada.
-Només estava donant-me l’aire- digué tan tranquil Arnau.
-Has estat de nou amb aquella noia, veritat? Quantes vegades t’he dit jo i la mare de que no fiques el nas on no corresponga.Rebeca, és la filla d’un important mercader que té bones amistats amb el pare. Si descobria el que estaries fent, t’hauria matat- Rebeca encara estava en una posició negativa, però el seu germà continuavasent optimista- no volia comentar-t’ho, però veig que serà millor així...
De seguida, la pell de Arnau es va tornar d’un color tan blanc com la cera. Ana li comenta que, feia pocs dies escolta...