Iconografia

L'obra pictòrica triada ha estat el Trànsit de la Verge,
d'Andrea Mantegna, 1462. És una obra elaborada amb
tècnica mixta sobre taula. És quasi segur que Mantegna
pintés el Transit de la Verge per al conjunt de la nova
capella que Lodovico Gonzaga de Mantua va edificar durant
la dècada de 1450, en el castell de San Jorge. Mantegna va
fer les pintures per a la capella després del seutrasllat a
Mantua al 1460.
En la seva forma completa original, El Trànsit de la Verge
mostrava a la part inferior las exèquies de Maria celebrades
pels apòstols, i a la part superior a Crist reben la seva ànima
al cel.
Després de la demolició de la capella de Mantegna, les tres
pintures procedents d'ell, deurien ser enviades com a regal
als Médicis. El Trànsit de la Verge, i possiblementaltres
pintures, es van enviar a Ferrara per decorar la
"cappelletta" de Margarita Gonzaga. A la seva mort l'obra
va anar a parar en mans de Carles I d'Anglaterra. Després de
l'execució de Carles, la va comprar John Baptist Gaspars, i més tard l'ambaixador espanyol Alonso de
Cárdenas la va fer enviar al rei Felip IV d'Espanya.
Aquesta escena ens mostra l'últim moment terrenal de la Verge qui,segons els Evangelis apòcrifs va ser
elevada per Crist al cel en cos i ànima, moment també conegut com la Dormició de la Verge.
La Verge Maria apareix rodejada pels apòstols celebrant les seves exèquies amb tot el material litúrgic, ciris
encesos, aigua beneïda, encenser i una palma. Al centre es veu a sant Pere, vestit de bisbe llegint un llibre en
veu alta. A la seva dreta un altre apòstol,possiblement Santiago, sosté una pila d'aigua beneïda, mentre que
a l'esquerre de Sant Pere està Sant Pau. El que dona l'esquena a l'espectador, s'inclina sobre la Verge tirant-li
encens al cos jacent, que te les mans col·locades per sota del pit segons la costum medieval.
Els apòstols restants, estan amb actituds que expressen el més profund dolor, s'alineen tres a la dreta i
quatre al'esquerra. Sant Joan Evangelista, apareix en la posició més destacada de perfil sostenen una
palma.
Al fons s'obre una finestra de mig punt per on es veu el pont de San Giorgio. D'aquesta manera veiem que
l'escena sembla transcórrer en el Palau Ducal de Mantua. En una hàbil construcció de perspectiva, les
ortogonals del paviment condueixen al punt alt al final del pont, i d'aquesta manera dirigeixenels ulls de
l'espectador cap al fons.
Aquesta obra es basa en un text apòcrif que apareix en el Llibre de Sant Joan Evangelista (el Teòleg) que el
podem trobar en: Los evangelios apocrifos, de Aurelio de Santos Otero , p. 576-600.
Els fragments que ens fan arribar a la conclusió que aquesta va ser la base literària originària de l'obra són:
XII

1


Yo, Juan, me puse entonces a orar. Y elEspíritu Santo dijo a los apóstoles: .
XIII
Andrés, el hermano de Pedro, y Felipe, Lucas y Simón Cananeo, juntamente con Tadeo, los cuales habían
muerto ya, fueron despertados de sus sepulcros por el Espíritu Santo. Este se dirigió a ellos y les dijo: >.
XIV
También Marcos, vivo aún, llegó de Alejandría juntamente con los otros, [venidos] como se ha dicho, de
todos los países. Pedro,arrebatado por una nube, estuvo en medio del cielo y de la tierra sostenido por el
Espíritu Santo, mientras los demás apóstoles eran a su vez arrebatados también sobre las nubes para
encontrarse juntamente con Pedro. Y así, de esta manera, como queda dicho, fueron llegando todos a la vez
por obra del Espíritu Santo.
XLIV
Volvióse entonces el Señor y dijo a Pedro: . Y,
entonando Pedro, todas laspotencias celestiales respondieron el Aleluya. Entonces un resplandor más fuerte
que la luz nimó la faz de la madre del Señor y ella se levantó y fue bendiciendo con su propia mano cada uno
de los apóstoles. Y todos dieron gloria a Dios. Y el señor, después de extender sus puras manos, recibió su
alma santa e inmaculada.
XLV
Y en el momento de salir su alma inmaculada, el lugar se vio...